dimarts, 1 de maig del 2012

Un intrús se'ns ha ficat a casa

Un intrús se'ns ha ficat per casa.
Quina paciència mare meva.
Et crida,et manyaga, menja i marxa.
Aquest si que la sap llarga.Que espavilat el noi!

P.D: I brindo per l'èxit dels no vull pagar. Perquè tot potser ordre i aventura.

7 comentaris:

  1. Un gat? I tant que són espavilats! Solen mirar només per ells, en realitat nosaltres som els seus servents!

    ResponElimina
  2. Ui! On vius?? De tant en tant, a la meva filla se li escapa un gat igual que aquest i de vegades no torna a casa fins al dia següent...

    ResponElimina
  3. Ja pots vigilar! "De fora vindran i de casa et trauran" diu la dita.

    ResponElimina
  4. A casa també hi en tenim d'intrusos, ja fa temps, gairebé 300 anys. I, a diferència del teu, són molt empipadors i gens espavilats.

    ResponElimina
  5. XeXu: Ja ho pots ben dir que som els seus servents. Només que em fa anar de dalt a baix.Buf!
    Violette: Aquest només bé a menjar i prou. A dormir no es queda mai.Aquest petit es diu Milú.
    Laura: Es ben capaç...^-^.És broma!
    MARTELL:Dels que em fas referència si que són més empipadors.Ja en fa massa temps...

    ResponElimina
  6. L'única dictadura admissible és la que pot arribar a imposar un moix: "ara me dones menjar", "ara me dones aigua", "ara me deixes sortir". "ara me deixes entrar", "ara me grates la panxa"... I a sobre els estimes amb bogeria. Incomprensible... Jo en tenc cinc. O ells em tenen a mi. La cosa no està gaire clara. ;-)

    ResponElimina
  7. Xicarandana: Has descrit la meva relació amb aquest gatet a la perfecció:P.
    Em sembla que ells ens tenen a nosaltres.^^

    ResponElimina