XeXu: Ja ho pots ben dir que som els seus servents. Només que em fa anar de dalt a baix.Buf! Violette: Aquest només bé a menjar i prou. A dormir no es queda mai.Aquest petit es diu Milú. Laura: Es ben capaç...^-^.És broma! MARTELL:Dels que em fas referència si que són més empipadors.Ja en fa massa temps...
L'única dictadura admissible és la que pot arribar a imposar un moix: "ara me dones menjar", "ara me dones aigua", "ara me deixes sortir". "ara me deixes entrar", "ara me grates la panxa"... I a sobre els estimes amb bogeria. Incomprensible... Jo en tenc cinc. O ells em tenen a mi. La cosa no està gaire clara. ;-)
Un gat? I tant que són espavilats! Solen mirar només per ells, en realitat nosaltres som els seus servents!
ResponEliminaUi! On vius?? De tant en tant, a la meva filla se li escapa un gat igual que aquest i de vegades no torna a casa fins al dia següent...
ResponEliminaJa pots vigilar! "De fora vindran i de casa et trauran" diu la dita.
ResponEliminaA casa també hi en tenim d'intrusos, ja fa temps, gairebé 300 anys. I, a diferència del teu, són molt empipadors i gens espavilats.
ResponEliminaXeXu: Ja ho pots ben dir que som els seus servents. Només que em fa anar de dalt a baix.Buf!
ResponEliminaViolette: Aquest només bé a menjar i prou. A dormir no es queda mai.Aquest petit es diu Milú.
Laura: Es ben capaç...^-^.És broma!
MARTELL:Dels que em fas referència si que són més empipadors.Ja en fa massa temps...
L'única dictadura admissible és la que pot arribar a imposar un moix: "ara me dones menjar", "ara me dones aigua", "ara me deixes sortir". "ara me deixes entrar", "ara me grates la panxa"... I a sobre els estimes amb bogeria. Incomprensible... Jo en tenc cinc. O ells em tenen a mi. La cosa no està gaire clara. ;-)
ResponEliminaXicarandana: Has descrit la meva relació amb aquest gatet a la perfecció:P.
ResponEliminaEm sembla que ells ens tenen a nosaltres.^^