dels arbres caiguts que ara us empresonen,
i quan els haureu guanyat
tingueu ben present no aturar-vos.
Més lluny, sempre aneu més lluny,
més lluny de l'avui que ara us encadena.
I quan sereu deslliurats
torneu a començar els nous passos.
Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà que ara ja s'acosta.
I quan creieu que arribeu, sapigueu trobar noves sendes.
(...)
P.D: Em permeto agafar les paraules d'una altra persona, perquè un sentiment em crema per dins i més ben dit no el pot explicar.
Bona diada!
És un dia per tenir els sentiments a flor de pell. Molt bona diada.
ResponEliminaMolt bona Diada, Maria!!
ResponEliminaVa ser emocionant veure els carrers plens de gent demanant a un sol crit el què volem: IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!
ResponEliminaA tots ens crema! Com diria el personatge aquell de 'Toy Story'... "fins a l'infinit i més enllà'. Un petó, MARIA.
ResponEliminaXexu, Assumpta,Laura, Jordi: Espero que tinguessiu una bona diada tots plegats.Diguin el que us diguin, ahir va ser un dia molt important per nosaltres perquè vam fer història. I amb tantes rèpliques i feres enfurismades i indiferents només puc augurar que ens hi estem acostant. No hem de perdre les esperances!
ResponElimina