Diguin el que ens diguin ahir vam fer història. Quin orgull ser catalana!
Em sap greu per totes aquestes feres que ens repliquen perquè mai entendran el sentiment que ens crema per dins. Ens hi acostem, ho noto.
P.D1: Sóc d'un petit país que ahir vam fer història; ahir els hi vam marcar el nou camí cap a la independència.
P.D2: On vas?
ei jo també ho not ens hi anem acostant!
ResponEliminaUna altra cosa no sé, però el sentiment segur que no l'entenen. I justament és el més important.
ResponEliminaSí, Maria, sí!! Jo també ho noto!! :-)))
ResponEliminaEl que vam veure el dia 11 va ser fantàstic, impressionant. El món hauria de mirar no només la manifestació sinó les cares d'alegria i els ulls d'il·lusió de tots els qui érem allí.
ResponEliminaCrec que els catalans hem començat a deixar de ser imbècils, hem deixat d'estar emprenyats i hem començat a mirar el futur amb esperança sabent que passi el que hagi de passar, el tenim a les nostres mans.
encara que no entenguin el sentiment, podrien entendre que volem els nostres calers de tornada, no?
ResponEliminaEL CAMI A ITACA,JA NO CAL QUE SIGA LLARG¡¡¡¡¡
ResponEliminaTotalment d'acord. Aquestes coses són difícils d'entendre si no es senten. Estic totalment d'acord amb tu. Jo també tinc bones vibracions!
ResponEliminaElfreelang: Cada cop estant més agressius.^-^
ResponEliminaXeXu:Per desgràcia hi ha persones que han nascut només per mirar-se el melic i no tenen la capacitat per posar-se en la pell del que no sent el mateix.
Assumpta: Oi que agressius?^^
L'home del sac:Que bé que ho dius. Que bé que sona.:P Quina gran missatge el de la Mònica Terribas.
pons007:Suposo que quan un ho està passant malament i veu que no arriben els diners perquè la gran locomotora(Catalunya) no en té,no crec que es parin a pensar perquè ens queixem.
Oliva:De fet portem tan camí ja fet...Benvingut/da!
Laura: Que bé. Quines bones sensacions.^-^
No em considero una fera pel fet de no ser independentista, ni de manifestar-m'hi en contra. Ho he intentat explicar, perquè depèn d'on vagis sembla que sigui impossible. Tot i així, al barri on visc ningú no parla d'independència sinó d'atur.
ResponEliminahttp://mildimonis.blogspot.com.es/2012/09/padre-nuestro.html
Lluís: És normal, a la llarga cadascú mira per casa seva. A veure si fa un gir tot plegat i la situació laboral de molts pot arribar a canviar. Ah! per cert fera = caverna mediàtica.
ResponEliminaJo la vull!