I bocins d'optimisme...
La vida s'escapa, no hi ha remei. Però de nosaltres depén no escapar de la vida.
Posa fre, dona. Sona a tòpic, però cal aprofitar tant com es pugui el temps que tenim, que és limitat.
Sensacions compartides. Però com bé et diuen els comentaris d'abans, mirem d'atrapar amb les mans tot el que ens sigui possible i tinguem a l'abast.
també pot sonar a tòpic però la temporada comença forta, a veure si ens comentes la cosa al blog Bogarde...salut i plastilina!
carpe diem! tempus fugit!
Agafa-la fort!Tornen? caram!!
Jesús: No escaparé de la vida,no!XeXu: Ja freno ^-^.El porquet:Intentaré atrapar més coses.penyabogarde:És veritat. Ara hi passaré^-^.Elfreelang: Sí que fuig, sí.rits:De moment sonen bé. M'agrada el que toquen.
La vida s'escapa, no hi ha remei. Però de nosaltres depén no escapar de la vida.
ResponEliminaPosa fre, dona. Sona a tòpic, però cal aprofitar tant com es pugui el temps que tenim, que és limitat.
ResponEliminaSensacions compartides. Però com bé et diuen els comentaris d'abans, mirem d'atrapar amb les mans tot el que ens sigui possible i tinguem a l'abast.
ResponEliminatambé pot sonar a tòpic però la temporada comença forta, a veure si ens comentes la cosa al blog Bogarde...salut i plastilina!
ResponEliminacarpe diem! tempus fugit!
ResponEliminaAgafa-la fort!
ResponEliminaTornen? caram!!
Jesús: No escaparé de la vida,no!
ResponEliminaXeXu: Ja freno ^-^.
El porquet:Intentaré atrapar més coses.
penyabogarde:És veritat. Ara hi passaré^-^.
Elfreelang: Sí que fuig, sí.
rits:De moment sonen bé. M'agrada el que toquen.