Ha tocat la loteria. Els afortunats són uns 20.
La veritat és que el primer que t'entra quan t'adones de que una mateixa no en té és enveja. Sap greu, perquè hi ha molt bona gent que s'ho mereix. D'altres no tan^^. Però després quan te'n vas fent a la idea estàs contenta per ells, de perquè hagi tocat a prop, de perquè hagi tocat a Catalunya...no ens tocava. Així és la vida.
I no hi ha com sensació d'oportunitat perduda? Suposo que l'estadi final és aquest, el de 'així és la vida', però em sembla que jo hagués semblat en Mourinho: per què, per què!!
ResponEliminaUn altre dia serà ;-)
ResponEliminaels ha tocat la loteria de veritat o són martingales de l'estil?
ResponEliminaXeXu: Això també m'ho vaig preguntar :P.
ResponEliminapons007:Si consideres que 30.000 euros són de veritat, doncs és veritat.
Oh! Prou de pensar-hi.^-^
Ostres, ara que hi penso, no conec ningú que li hagi tocat mai la loteria. No considero que tornar els 20Eur de Nadal sigui tocar.... i un any a mi mateixa em van tocar 120Eur... però tocar, allò que es diu tocar... com dius tu uns 30.000Eur o més, doncs no... ningú. Mira, ens conformarem pensant en el de sempre, si més no, hi ha salut....
ResponEliminaMartulina Divina: A mi em passava el mateix fins aquest dilluns. Per això em va sorprendre aquest sentiment.
ResponEliminaSempre ens quedarà la salut^-^. Benvinguda!
DooMMasteR: No sé que em passa amb els teus missatges que sempre me'ls envia al correu brossa. Ho sento.
ResponElimina