divendres, 7 de febrer de 2014

La ràdio

A casa sempre hem estat molt de ràdio.
Ràdio per despertar-nos.
Ràdio per esmorzar.
Tertúlies de ràdio.
Versió de ràdio^-^.
Per això quan algú desapareix és com si fos un membre molt proper a la família.
Fins sempre, Tatiana.

7 comentaris:

  1. He de dir que no l'havia escoltada mai, però per com en sento a parlar ara que ja no hi és, em sembla que vaig cometre un gran error.

    ResponElimina
  2. Tens raó, Maria, com que sempre els sents per casa, acaben semblant de la família...La Tatiana (i el seu equip) em solia acompanyar a les tardes quan tornava a casa amb el cotxe i m'encantava. Quina llàstima que hagin de passar aquestes coses! La vida!

    ResponElimina
  3. A casa la nostra ràdio enyora la seva veu, la seva bonhomia, el seu bon humor...
    La trobarem molt a faltar.
    Tribut a la Tribu,
    Fita

    ResponElimina
  4. XeXu: no sé que tenia que queia bé a molta gent. Sempre et quedaran els podcasts penjats a la web.^^
    Laura: La vida cruel...que ens ensenya a valorar el que és important de veritat.
    Aris Tofeles: massa jove...
    xavier: Es feia estimar. ^-^

    ResponElimina
  5. Fins sempre... ens ha colpit molt la seva mort. N'hem d'aprendre molt de tot el que s'està dient d'ella aquests dies, de com era.
    Tenia alguna cosa especial, no sé dir xò es feia estimar.

    ResponElimina
  6. rits: Completament d'acord amb el que dius. I veig que la seva parella segueix el mateix camí. Són gent que es fan estimar.

    ResponElimina