L'espantaocells

Jack McEvoy té els dies comptats com a periodista de premsa. L'era digital i les retallades han eclipsat els seus moments de glòria i Los Angeles Times l'ha afegit a la llista dels "cessats involuntàriament" per substituir-lo per una noieta sense experiència que sap fer servir Twitter a la perfecció.
Tanmateix, McEvoy encara conserva un cartutx: durant els darrers quinze dies a la redacció, es proposa d'escriure la crònica criminal més impactant de la seva carrera i tria un homicidi injustament imputat a un adolescent negre.
Però McEvoy no sap de què és capaç Internet. No sap que s'hi mouen paios molt més foscos que els delinqüents dels barris negres, paios encorbatats que tenen accés a milions de dades confidencials.
Michael Connelly

P.D1: Sóc fan d'en Connelly; no sé si si puc ser objectiva si us el recomano de totes totes.
P.D2: Avui m'han tocat el crostó per no puntejar i m'ha sortit la vena rebel. Et puntajaré el cap i te'l deixaré així si em tornes a tocar els nassos puntejador. Al final m'he quedat muda.
Perdoneu les molèsties.
P.D3: No me'n puc estar. Jo també vull un guionista americà per posar emoció a la vida.