Un de nou de Moccia! Que bé! No el llegiré!! hehehe. Que bona la cançó. I sí que canvien les coses, tu també tens la impressió de ser l'única que es queda enrere?
Difícil, això de sentir que "fas", que "evoluciones", que "progresses": la rutina i l'esgotament ens sol guanyar la partida, però pensa que si n'ets conscient, com és el teu cas, ja és molt, estàs just on has d'estar. PD.: I jo estic on he d'estar, escoltant la cançoneta que has penjat, fantàstica! ;-)
XeXu:Hehehe...Amb el que arriben a ser dolços aquests llibres no sé com no et poden agradar.^-^.Sí també tinc aquesta impressió.Tens la solució? Assumpta:has reconegut el quadre?Em sembla que són els somnis de Dickens. Ampliat és molt bonic i és una gran tasca aquesta que et proposes,bé que ens proposem.Hehehe. Xicarandana:Així només es tractaria de tirar endavant, oi?Una bona deducció.Provem-ho? rits:Però és d'aquelles que no passen de moda, oi?jo tampoc,ni idea.
també ens agrada Keane i el brit-pop i el bon menjar i et demanem ajut, el nostre blog està rebent visites molt polèmiques i necessitem equilibrar els termes. Gràcies.
Assumpta:Si cliques al damunt et dirigeix cap al youtube.Allà si que ho trobaràs més gran. Keane va tenir una bona sortida; la llàstima és que caigués en les drogues i quedes un xic estancat. Ara sembla que tornen a recuperar-se.
Un de nou de Moccia! Que bé! No el llegiré!! hehehe. Que bona la cançó. I sí que canvien les coses, tu també tens la impressió de ser l'única que es queda enrere?
ResponEliminaAi, jo tampoc progresso adequadament... estic una mica encallada! :-))
ResponEliminaLa cançó és xula... em sona lleugerament, però poc. Això podria servir d'exemple per demostrar que no evoluciono... ai!!
Eeeei, gràcies per l'enllaç tan maco!! :-))
Difícil, això de sentir que "fas", que "evoluciones", que "progresses": la rutina i l'esgotament ens sol guanyar la partida, però pensa que si n'ets conscient, com és el teu cas, ja és molt, estàs just on has d'estar.
ResponEliminaPD.: I jo estic on he d'estar, escoltant la cançoneta que has penjat, fantàstica! ;-)
quant de temps feia que no sentia aquesta cançó! no sé si canvia tot, si canviem nosaltres, els altres,.... no en tinc ni idea!
ResponEliminaXeXu:Hehehe...Amb el que arriben a ser dolços aquests llibres no sé com no et poden agradar.^-^.Sí també tinc aquesta impressió.Tens la solució?
ResponEliminaAssumpta:has reconegut el quadre?Em sembla que són els somnis de Dickens. Ampliat és molt bonic i és una gran tasca aquesta que et proposes,bé que ens proposem.Hehehe.
Xicarandana:Així només es tractaria de tirar endavant, oi?Una bona deducció.Provem-ho?
rits:Però és d'aquelles que no passen de moda, oi?jo tampoc,ni idea.
també ens agrada Keane i el brit-pop i el bon menjar i et demanem ajut, el nostre blog està rebent visites molt polèmiques i necessitem equilibrar els termes. Gràcies.
ResponEliminapenyabogarde:Hi faré un cop d'ull^-^.
ResponEliminaÉs maquíssim!! Amb un munt de personatges seus!... Vull buscar si trobo una ampliació immensa per veure si en reconec algun! ;-))
ResponEliminaAssumpta:Si cliques al damunt et dirigeix cap al youtube.Allà si que ho trobaràs més gran. Keane va tenir una bona sortida; la llàstima és que caigués en les drogues i quedes un xic estancat. Ara sembla que tornen a recuperar-se.
ResponElimina