dijous, 5 de gener de 2012

Aferrant-se a l'aire


Quan un petitet ens acompanya durant un bon tros de vida i t'adones que lluita per aferrar-se a l'aire però li costa, li costa massa...sap tan de greu.


P.d1: Que els reis us portin moltes coses.
P.d2: Tinc mono d'Oasis. Stop crying your heart out

5 comentaris:

  1. Bona nit de Reis, Maria, que et portin moltes coses!

    ResponElimina
  2. sap greu pels petites i pels no tan petitets..
    q
    ue els reis et portin tres coses màgiques! ara hauràs de pensar quines..

    ResponElimina
  3. li costa massa, però segur que ho intenta i tu l'esperones i ajudes.

    ResponElimina
  4. Carme:Espero que te n'hagin portat més a tu.^^
    Xicarandana:Tot plegat és un misteri.
    lolita: Sap greu i més ara que no sé ni on para.
    rits :He arribat tard.

    La veritat és que no sé que ha passat. Ahir abans d'anar-me'n al llit el vaig veure i hi era. Avui quan m'he llevat no n'hi havia ni rastre. Pressuposem que un ocell l'ha vist ferit i se l'ha endut, però la veritat és que estava molt en sota per poder-l'ho agafar un ocell. Això és tot un misteri. Pobret...

    ResponElimina