Una vegada vaig veure una pel·lícula d'en Patrick Swayze on t'ensenyaven que els insults eren simples paraules que t'afectaven si un volia.
Per fi he creat el meu propi manual:
1.Posar-te un tap a l'orella.
2.Pensar en una altra cosa.
3.Menjar una cosa dolceta mentre mires al contrincant com crida.(un plaer indescriptible,jejeje)
Aquest manual sempre està obert a nous suggeriments.^-^
P.D:Un altre que s'ha quedat enganxat a la cadira.
vols dir que deixes de pensar-hi i no insultaries? mmmmm, no sé. A mi em costa insultar,...xò ho faig de vegades! i quan ho faig és que realment estic ofesa, per tant crec que millor treure-ho que deixar-ho a dins.
ResponEliminaNo et sents millor, al contrari, potser la clau està en trobar maneres de dir el que penses sense ofendre o sense paraules grolleres.
Aquest enganxat a la cadira!!! i com van les coses. Fa fredar!!!
Jo segurament optaria per la via de respondre a l'agressió. Si algú mira d'ofendre't, mira de dir-li alguna cosa que el faci callar, sense aixecar la veu, que no cal. De vegades sabem com deixar planxades a algunes persones, i en casos com aquest, està bé treure les armes.
ResponEliminaEm sap greu però al Gadafi m'agafen ganes d'insultar-lo...no tinc taps ni res dolcet a mà
ResponEliminaAllunyar-me del contrincant tant com pugui i fuetejar-lo amb la meva total indiferència (seria una bona fòrmula a aplicar envers els españols, els nostres agressors atàvics)
ResponEliminaQuan un insulta senzillament vol dir que hem guanyat la discussió i molts cops els insults van dirigits a la impotència demostrada per discutir...
ResponEliminaUna altra forma; Somriure al gronxador, en cara de que res al món t'afecta. Damunt amb "recoxineo"
ResponElimina:)
La indiferència és el millor atac. Si no perd la calma vol dir que ja t'has posat per sobre de l'altre i si a sobre li somrius en lloc de "entrar-le al trapo" ja el tens desarmat. I en el fons tens una doble satisfacció, que has guanyat i que no has necessitat caure tant baix. Què et sembla? (Ja sé que no sempre és fàcil!)
ResponEliminaGuau, m'encanta la 3! Però crec que optaria per la indiferència, a mi és el que més fotria així que supose que a l'altre també :)
ResponEliminaQui escup al cel, inevitablement, li cau a la cara!
ResponEliminaJo allunyar-me, no suporto les agressions de cap mena, ni verbals tampoc. Marxar, marxar i si pot ser limitar molt o del tot les relacions amb aquesta persona. Ara és pura teoria... no recordo que m'hagin insultat mai.
ResponEliminaEm quede en la tercera...plaer indescriptible i un "pase de tu" clar jajajajajaj
ResponEliminaBesets
rits:No és tan fàcil deixar de pensar-hi.
ResponEliminaXeXu:N'hi ha que no porten mai armes al damunt.
Elfreelang:Insulta'l!aquest s'ho mereix.
MARTELL DE REUS:La indeferència és la millor arma.Però no és nota en la cara?
Molon labe:Fa uns ides que m'ho estic mirant així i realment funciona!
Olguen Dalmasas:riu,riu^^.
Laura T.:Però s'ha de provar!
maria :No es nota en la cara la indiferència?
Upper Cesc:Que bona!No l'havia pas sentit.
Carme:Aquesta gent com més lluny millor.
Len0re :Ara tinc ganes d'un dolç^^.