dilluns, 21 de febrer del 2011

Com permetre que un insult no t'afecti sense morir en l'intent.

Una vegada vaig veure una pel·lícula d'en Patrick Swayze on t'ensenyaven que els insults eren simples paraules que t'afectaven si un volia.
Per fi he creat el meu propi manual:
1.Posar-te un tap a l'orella.
2.Pensar en una altra cosa.
3.Menjar una cosa dolceta mentre mires al contrincant com crida.(un plaer indescriptible,jejeje)

Aquest manual sempre està obert a nous suggeriments.^-^

P.D:Un altre que s'ha quedat enganxat a la cadira.

12 comentaris:

  1. vols dir que deixes de pensar-hi i no insultaries? mmmmm, no sé. A mi em costa insultar,...xò ho faig de vegades! i quan ho faig és que realment estic ofesa, per tant crec que millor treure-ho que deixar-ho a dins.
    No et sents millor, al contrari, potser la clau està en trobar maneres de dir el que penses sense ofendre o sense paraules grolleres.

    Aquest enganxat a la cadira!!! i com van les coses. Fa fredar!!!

    ResponElimina
  2. Jo segurament optaria per la via de respondre a l'agressió. Si algú mira d'ofendre't, mira de dir-li alguna cosa que el faci callar, sense aixecar la veu, que no cal. De vegades sabem com deixar planxades a algunes persones, i en casos com aquest, està bé treure les armes.

    ResponElimina
  3. Em sap greu però al Gadafi m'agafen ganes d'insultar-lo...no tinc taps ni res dolcet a mà

    ResponElimina
  4. Allunyar-me del contrincant tant com pugui i fuetejar-lo amb la meva total indiferència (seria una bona fòrmula a aplicar envers els españols, els nostres agressors atàvics)

    ResponElimina
  5. Quan un insulta senzillament vol dir que hem guanyat la discussió i molts cops els insults van dirigits a la impotència demostrada per discutir...

    ResponElimina
  6. Una altra forma; Somriure al gronxador, en cara de que res al món t'afecta. Damunt amb "recoxineo"

    :)

    ResponElimina
  7. La indiferència és el millor atac. Si no perd la calma vol dir que ja t'has posat per sobre de l'altre i si a sobre li somrius en lloc de "entrar-le al trapo" ja el tens desarmat. I en el fons tens una doble satisfacció, que has guanyat i que no has necessitat caure tant baix. Què et sembla? (Ja sé que no sempre és fàcil!)

    ResponElimina
  8. Guau, m'encanta la 3! Però crec que optaria per la indiferència, a mi és el que més fotria així que supose que a l'altre també :)

    ResponElimina
  9. Qui escup al cel, inevitablement, li cau a la cara!

    ResponElimina
  10. Jo allunyar-me, no suporto les agressions de cap mena, ni verbals tampoc. Marxar, marxar i si pot ser limitar molt o del tot les relacions amb aquesta persona. Ara és pura teoria... no recordo que m'hagin insultat mai.

    ResponElimina
  11. Em quede en la tercera...plaer indescriptible i un "pase de tu" clar jajajajajaj

    Besets

    ResponElimina
  12. rits:No és tan fàcil deixar de pensar-hi.
    XeXu:N'hi ha que no porten mai armes al damunt.
    Elfreelang:Insulta'l!aquest s'ho mereix.
    MARTELL DE REUS:La indeferència és la millor arma.Però no és nota en la cara?
    Molon labe:Fa uns ides que m'ho estic mirant així i realment funciona!
    Olguen Dalmasas:riu,riu^^.
    Laura T.:Però s'ha de provar!
    maria :No es nota en la cara la indiferència?
    Upper Cesc:Que bona!No l'havia pas sentit.
    Carme:Aquesta gent com més lluny millor.
    Len0re :Ara tinc ganes d'un dolç^^.

    ResponElimina