A tu petit que un dia et vaig conèixer en un camp de futbol. Avui un cotxe ha decidit el teu destí...quina porqueria els forts sempre acaben guanyant els dèbils.
Gràcies pels vostres comentaris dissortat,Xexu,Molon labe,Filadora,Elvira,Albert... Els fets són així.Uns són febles i no vigilen gaire i d'altres anem massa de pressa en conduir.La culpa la tenim una mica tots.Prometo vigilar més.
La tecnologia per damunt de la vida. Els temps porten això
ResponEliminaOstres, quina pena...
ResponEliminaI més si el dèbil és tan tontet de no mirar quan creua...
ResponEliminaEm sap greu Maria.
ResponEliminaPobre gat....sap greu
ResponEliminaPobre gat! Quan caminant pel carrer a vegades et trobes alguna animal altropellat fa molta pena.
ResponEliminaGràcies pels vostres comentaris dissortat,Xexu,Molon labe,Filadora,Elvira,Albert...
ResponEliminaEls fets són així.Uns són febles i no vigilen gaire i d'altres anem massa de pressa en conduir.La culpa la tenim una mica tots.Prometo vigilar més.
Ostres! Millor que no t'hi capfiquis, per molt complicat que sigui. És molt complicat veure'ls quan se't creuen pel davant.
ResponEliminaHo sento. Aquests bitxets s'estimen molt! Un petó.
ResponElimina