En un dels blogs que segueixo es va plantejar una qüestió que em va fer pensar en una discussió que vam tenir fa poc a l'hora d'esmorzar.Pel camí em trobo amb un barbut que fa autostop. Em sap greu però no sóc massa partidària de pujar-los. Una era partidària de pujar-l'ho,una altra no ho sabia i jo evidentment que no.
El dilema és que quan veu passar el cotxe verd poma estira i estira el braç...i es clar els remordiments m'omplen durant un minut.^^
P.D: (Oh my life! Em sembla que parlo massa de mi)
Anava tacat de sang???
ResponEliminaNo^^jeje,però porta una barba i unes ulleres grises molt sospitoses.
ResponEliminatinc la teoria que si ho veus clar, t'atures. si et fa racança, millor estalviar-se el moment. Per molt greu que sàpiga.
ResponEliminaFa dos dies vam parar el cotxe en una mena d'estació de servei i un autoestopista ens va preguntar cap on anàvem, si el podíem deixar una mica més endavant. Li vam dir que no, el paio semblava bon jan, anava carregat com una mula de motxilles, però a banda de que a cap dels tres ens feia massa gràcia pujar autoestopistes, cotxe de lloguer, totes les nostres pertinences allà... mal rotllo.
ResponEliminaJo no tindria cap problema...no tinc cotxe...he fet trampa ja ho sé...
ResponEliminaI jo em pregunto... i ell pujaria al vostre cotxe?? perquè fent dit et para cada element... ahhh, que fàcil és mirar unidireccionalment vers l'interès d'un...
ResponEliminaTampoc deixaria pujar a cap que fes auto-stop. Vés a saber qui és! Veient com està el món en general, val més desconfiar de qui no es coneix!
ResponEliminaA mi això em passa sobretot amb els que demanen caritat. A vegades en dono, però quan algú em demana el que sigui pel carrer, el meu primer instint és dir que no i allunyar-me'n, però després tinc remordiments i penso que si algú m'ha demanat diners és perquè realment els necessitava i que n'hi hauria d'haver donat, encara que fos molt poca cosa...
ResponEliminaJo no hi soc partidaria de deixar ningú pujar al cotxe, ja que normalment sol dur el xiquet darrere, pero encara que no vaja em dona igual. En questio de diners si que habitualment en done per si de cas es de veres el que diuen, encara que de vegades es poca cosa el que duc al moneder. Per a l'home del sac es fàcil dir-ho però, algú s'arrima per tal de demanar-l'hi diners? Es broma, pero me ho ha ficat a ou.
ResponEliminaPetons
rits:No m'acaba de fer el pes.No em pararé,no.
ResponEliminaXeXu:Acaba sabent greu però és el que diu la rits,si no hi ha bones sensacions ni us ho plantegeu.
Elvira:Molt bona.Ja n'hi ha de gent que està disposada a pujar-los.
Molon labe:jejeje...sí potser si obris el cotxe i veiés que està net,ne:P no gosaria pujar-hi.
Albert B:A mi em van ensenyar com tu.A no pujar a cap desconegut.^^
L'home del sac:Aquests remordiments sempre acaben entrant.Amb els que demanen caritat és un món tan complex i n'hi ha un munt que se'n volen aprofitar que et fa desconfiar de tothom.
Len0re:Bona broma^^.Hi ha gent bona però també n'hi ha de molt dolenta.Un petonet.