dilluns, 31 de maig del 2010

Davant el perill...

Sola davant el perill...^^
Al cap i a la fi els nostres perills sempre els hem d'afrontar sols.
(no em sona massa bé traduït del castellà)
Dibuix de Liniers

11 comentaris:

  1. Mai estem sols del tot!!!!!

    palanteeeeeeeee !!!

    ResponElimina
  2. Com els nostres fantasmes que hem de "patir-los" sols

    ResponElimina
  3. Normalment els perills els afrontem sols, perquè nosaltres mai ens podem abandonar a nosaltres mateixos, fet aquest qeu si que pot fer la resta de la humanitat...

    ResponElimina
  4. Ara m'he enrecordat dels Dalton! jeje
    PD: I en determinats moments importants cal estar sol per créixer! :)

    ResponElimina
  5. Sí,en el fons un està sol, tenim uns límits corporals i mentals i sempre per molt que estimis, que comparteixis... ets tu qui prens les decisions.
    Però si hi ha gent que ens entén tot és molt molt més fàcil...

    ResponElimina
  6. Aquesta vida és un continu de face to face en solitari amb els problemes, de tota manera, una xicoteta ajuda (encara que siga cibernètica) ajuda...

    una abraçada!!

    ResponElimina
  7. És estar sola davant del perill, el que et fa anar creixent dia a dia..

    ResponElimina
  8. ricderiure:I tan!
    Dissortat:Avui no,eh?Avui no pots viure'ls sol.
    Molon labe:I tan que no ens podem abandonar!
    Marta:Lucy Luke^^.És necessari.
    lolita:Sí,no t'ho negaré pas.Si que és més fàcil...
    maria:jeje sempre va bé tenir gent al nostre costat.
    Clara:I tan que creixes...vulguis o no,hoacabes assumint.

    ResponElimina
  9. és cert, però això ens fa més forts! :)

    ResponElimina