diumenge, 30 de maig del 2010

Que em peeeeerdo!^^


Avui pretenia ser un dia inoblidable...En certa manera l'he aprofitat amb el Deustch.
Avui escoltant la cançó dels Strokes i remirant el capítol de Lost me n'he adonat que m'estic mirant la vida com un simple espectador amb tendència a perdre's.^^PROU!
Només es viu un cop,no?
Publicat per maria a 22:57
Etiquetes de comentaris:

16 comentaris:

  1. rits30 de maig del 2010, a les 23:18

    oh, oh!!!
    m'encanta aquesta cançó!!! em dóna molta energia.

    doncs prou!!!!! a posar fil a l'agulla i segur que els dies et semblen inolbidables!!!

    ResponElimina
  2. rits30 de maig del 2010, a les 23:19

    per cert, el final de Lost, preciós!
    sóc de les que m'agrada!

    ResponElimina
  3. maria30 de maig del 2010, a les 23:25

    A mi també!I plorant pràcticament tot el capítol!^-^

    ResponElimina
  4. Clara30 de maig del 2010, a les 23:30

    Ei.. a mi també em passa de vegades, que noto que no estic visquent la meva vida, sinó que me l'estic mirant des de fora.. i s'ha acabat! a viure s'ha dit..!^^

    ResponElimina
  5. Josep30 de maig del 2010, a les 23:46

    I què és el que penses fer?

    ResponElimina
  6. ricderiure30 de maig del 2010, a les 23:50

    vinga aixeca àncores i desplega veles!
    rumb a una vida activa i decidida! (sense lost és posible!)

    ResponElimina
  7. Sergi31 de maig del 2010, a les 0:20

    Sí, només es viu un cop. No hem d'esperar que algunes coses passaran en una altra vida perquè només en tenim una. I si volem canviar-la, cal espavilar una mica i fer un cop de cap, que és molt fàcil apalancar-se amb el que tenim.

    ResponElimina
  8. ◊ dissident ◊31 de maig del 2010, a les 0:43

    Només una vegada, però s'aprofita? Hem de fer-ho!!! ^_^

    ResponElimina
  9. RaT31 de maig del 2010, a les 0:45

    A vegades també tinc aquests asquerosa sensació. Vivim???

    ResponElimina
  10. Jordicine31 de maig del 2010, a les 10:10

    Un cop. Cal aprofitar cada moment! Un petó.

    ResponElimina
  11. Marta M.Q. 31 de maig del 2010, a les 10:12

    No he vist mai Lost. M'agrada la foto! I tant que cal aprofitar, no tenim 7 vides com els gats! ;)

    ResponElimina
  12. Len0re31 de maig del 2010, a les 12:12

    Una solucio ja...

    Petonets

    ResponElimina
  13. S.N.31 de maig del 2010, a les 21:06

    Jo també miro Lost, però vaig per la temprada 2...encara no ploro!!
    Ah, i quan tinc aquesta sensació com tu dius d q la meva vida és una obra de teatre però jo estic al pati de butaques em dic a mi mateixa amb doble o triple o si més no molt profund sentit: ACTUA!!!

    ResponElimina
  14. maria31 de maig del 2010, a les 23:03

    rits:Oi que és bona?I què puc dir del final de Lost.Impressionant.A mi em va agradar.
    Clara:Prou de ser espectadores,eh? Si trobes el secret,m'avisaràs?
    Josep:Intentar canviar la forma de veure les coses...
    ricderiure :És possible sense lost?^^
    XeXu:Tu has dit la paraula màgica:espavilar-se!
    Dissortat:I tan que s'ha de fer.
    La RaTeta Miquey:Sí!!!!I tan asquerosa que és.
    jordicine :Aprofitem va!!!Petons
    Marta:La foto és del google.Per Lost sempre hi ets a temps.És bona.Una i encara gràcies, eh?
    Len0re:Ja! petons
    S.N.:Gràcies per passar en aquesta casa.Benvinguda siguis!M'ho repetiré en veu alta.Actua,actua,actua!(Només l'últim capítol m'ha fet plorar,que recordi ara^^)

    ResponElimina
  15. Xitus2 de juny del 2010, a les 23:09

    petits tocs subtils...

    ja veus, torno a aparèixer maria...Estic amb exams. Tu tot bé?

    ResponElimina
  16. maria2 de juny del 2010, a les 23:12

    Xitus:Amb exàmens també...la resta vivint^^.Felicitats per la feina!Tard o d'hora, sempre arriba.Me'n alegro per tu.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)