dijous, 11 de febrer de 2010

Se'n va en silenci...

De vegades, l'amor se'n va tal com ha arribat, en silenci...
(I el més bo de tot,és que també en fan pastissos^-^!)
Mare meva quina bona pinta que fa aquest de la foto!


Sort que encara ens queden cançons per despertar els sentits...

9 comentaris:

  1. Però en realitat l'amor no se'n va, perdura en aquest nosaltres, una mica en la línia del micro que he penjat: "No hay otros paraísos que los paraísos perdidos".

    ResponElimina
  2. Això dels paradisos perduts és un recurs d'aquells que tenim el pasat molt endins. L'amor (si existeix, clar) no sempre és silenciós ^_o

    ResponElimina
  3. Recorda que tota ocasió serveix per fer una festa... com deia aquell, per cada noia que se'n va en resten 3.500.000.000 de disponibles, tot és una simple qüestió d'estadística...

    ResponElimina
  4. els pastissos de separació són més necessaris que els latres, per tal d'intentar endolcir el moment

    ResponElimina
  5. Doncs sí. Per sort o per desgràcia, jo ja he passat per això.

    I pels pastissos també.

    ResponElimina
  6. Marta:Recapacitaré sobre la teva reflexió perquè no acabo d'entendre com una cosa que perdo,continua en mi...^-^
    Dissortat:Quan se'n va ,vols dir que no és silenciós?
    Molon labe:Tants?No m'ho diguis...perds les ganes d'escollir.Em quedo amb el pastís.
    Xitus:Espera ja veuràs.Et penjaré la versió masculina...ara la busco!
    Jesús M. Tibau:Aquesta és la paraula màgica endolcir la vida de nou.
    Josep:Es clar que si.Si celebrem les alegries per què no podem celebrar les desgràcies?Molt ben fet!

    I aqui més per si voleu veure la versió masculina.^-^
    http://buffete.wordpress.com/2009/11/30/pasteles-de-divorcio

    ResponElimina
  7. Jo sóc un gran defensor dels Comiats de casat

    ResponElimina