dimarts, 23 de febrer del 2010

Quan fa vent el cel és ple d'estrelles...


Quantes que n'hi ha...

13 comentaris:

  1. Ni temps de treure el cap he tingut. Però dubto que per aquí se'n vegin massa.

    ResponElimina
  2. Justament ara estava amb una amiga al seu cotxe, a l'aire lliure, i m'he quedat mirant el cel estrellat ;)

    ResponElimina
  3. Ummm, si fa vent i fred el cel és ple d'estrelles, així doncs tal com mogrons de les deeses... ais, ais, hauré de deixar l'alcohol...

    ResponElimina
  4. Mirem poc al cel i, molt cops, l'espectacle és allà dalt.

    ResponElimina
  5. Odie el vent, però reconec que crea una llum que fa que tot tot lluisca d'una manera especial...

    ResponElimina
  6. el vent i la pluja ens netejen l'aire... sort en tenim, sino la petroquimica ja ens hagués matat...

    es qüestió de buscar un lloc arrecerat... i a mirar el preciós cel estelat!

    salut!

    ResponElimina
  7. Encara que no sempre les veiem, saben que hi son sempre!

    ResponElimina
  8. Quin dibuix més xulo!
    Me l'aguardo.

    ResponElimina
  9. XeXu:I ara?Que ho has provat ara de veure-les?El temps no és excusa^-^.(Espero que ho llegeixis de nit perquè si no no veuràs res...^^ )
    Marta:És maco, eh?
    Molon labe:No perdis mai,aquesta manera que tens de dir les coses...m'agrada.
    òscar:Oi que si?Com que sempre ens estem mirant el melic...
    Dissortat :M'agrada la teva descripció...^-^
    Xitus:No sóc jo,és en Liniers. És boníssim...sap com transcriure les paraules nomes amb un dibuix.
    ric:Si que en tenim de sort...^-^
    Cesc:aixeca el cap...pot ser avui les veus...^^

    ResponElimina
  10. Se:És d'en Liniers,un dibuixant de l'Argentina.
    Si t'agrada mira aqui:
    http://www.porliniers.com/
    Gràcies per la teva visita...

    ResponElimina
  11. me encanta este pensamiento bajo el arbol, maria!!

    ResponElimina