dimecres, 24 de febrer de 2010

Recordant tot el que has deixat enrera...


Les persones se'n van.
En venen de noves.
Però mai pots evitar aquell dia,que la memòria et fa males pesades i et porta en ment tota aquella gent que has deixat enrera.

(Com va dir una vegada en Freddie " C'est la vie".OHHHH no que em torna entrar el mono de Queen!)

14 comentaris:

  1. No, no es pot evitar. De sobte se'ns apareixen a la ment persones que ens han quedat enrere, i s'apodera la nostàlgia de nosaltres. Però de totes maneres, hem de pensar que si s'han quedat enrere, és per alguna cosa.

    ResponElimina
  2. O només una o dos que hem deixat enrere. Amb eixe parell en tenim prou... I la nova gent no tapa els forats que deixen els que han partit per sempre.

    ResponElimina
  3. i que duri això!!!
    tan de bó més sobint recordessim la bona gent que ens ha deixat...
    i tan de bó la nova que ha de venir sigui igual de bona...

    ResponElimina
  4. Miri, diuen que una persona és més sàvia a mesura que ha deixat més gent enrere que no pas la que té davant...

    ResponElimina
  5. nomes cal fer 4 pases enrera i trobar-les

    ResponElimina
  6. ei,
    a vegades no és el record que et torna a la memòria, sinó algun objecte, una paraula, una imatge.


    i el mono d'en Queen?? queen tenia mono? ;)

    ResponElimina
  7. Si tornen de vegades a la memòria, es que mai se'n anaren. Però quedem tots nosaltres ;)
    Una abraçada

    ResponElimina
  8. Però segueixen aquí, d'alguna manera. I això recomforta, tot i que ens entri la malenconia...

    PD: Les cançons provoquen aquests flashbacks...

    ResponElimina
  9. A mi no em desagrada que la memòria em torni de tant en tant la gent que he deixat enrera. Potser és pel fet que he normalment he tingut la sort de creuar-me amb bona gent i de la dolenta ja ni me n'enrecordo...

    ResponElimina
  10. recordar aquestes persones de vegades et fa somriure i de vegades et posen trista. és inevitable, però senyal que s'ha viscut i compartit amb elles encara que ja hagin quedat enrera

    ResponElimina
  11. XeXu :És veritat,si s'han quedat enrera és per alguna cosa...M'agrada la teva opinió.
    Dissortat:I tan que no...però no ens posem tristos.
    jordi:Ostres si,tan de bo t'escoltin.^^
    Molon labe:Ah si?No ho havia sentit...me l'apunto^-^
    ddriver:^-^algunes calen més que quatre passes.Quin alegria saber de tu!
    Eulàlia:Estic enganxada a Queen^-^.Si tot són records...te n'adones?
    Len0re:Sí, sempre cal mirar endavant!El present.
    Marta :A tu també et passa amb les cançons?^^
    MARTELL:M'agrada...però de vegades els records no es poden seleccionar.No es pot evitar.^-^

    ResponElimina
  12. rits:Si els records són records.El present és el que importa^^.

    ResponElimina
  13. la fotografia m'ha recordat als acumuladors de records... com jo...

    després algun dia ho agafes tot...
    i si no fos...

    ResponElimina
  14. ricderiure:M'ha fet pensar en uns que tens al blog.De vegades penso com podem canviar tan d'un dia a un altre...

    ResponElimina