dimarts, 13 d’octubre del 2009

Un d'aquells moments que no t'agrada repetir...





Tot passa...

9 comentaris:

  1. Doncs sí, afortunadament fins el pitjor moment té un final. No ho podries haver dit més clar. Cuida't!

    ResponElimina
  2. Mentre, asseguda en aquest banc, cauen les fulles com a símbol de tarda de tardor. De cop, un noi s'asseu al teu costat i comença a explicar-te una història...

    ResponElimina
  3. Tot passa però jo em quedaria amb el comentari d'en Cesc. I no cal que t'ensenyi caixes de bombons, això sí.

    ResponElimina
  4. necessites un petò i una bona abraçada??? aqui la tens. I si, tot passa. Per sort.

    ResponElimina
  5. I de tot ens en queda alguna cosa. All things must pass.

    ResponElimina
  6. Asimetrich:Si tot ve i se'n va.
    Cesc:Una història...mm i que diu aquesta història?
    òscar:No cal, gràcies pel detall.
    La RaTeta Miquey:Gràcies maca.Respires felicitat^-^
    Xitus: De tot se n'apren...

    Gràcies macos i maques...

    ResponElimina
  7. Todo pasa y todo llega...
    Esta imagen es evocadora, tonos lilas mis preferidos, hojas de otoño, un banco a un lado,y muy cerca; otro banco. Dos personas sentadas en cada uno de ellos.. mantienen un diálogo, con palabras de ánimo, uno acompaña a otro en su soledad y viceversa... ¿me acompañas?

    ResponElimina
  8. Seré l'atmella amarga dels comentariste a'aquesta entrada i et diré (avuí m'atreveixc) que malauradament, no tot passa... i algunes persones o coses deixen nafres que mai tanquen del tot, però vivim amb elles i ens acostumem, i ho superem durant temporades; però al tocar-les sempre ens causen una mica de dolor allà al fons…

    ResponElimina
  9. Sauze :Te acompaño^-^
    Dissortat:Oi que sí? Així aquest dolor no marxarà mai...

    ResponElimina