Mentre, asseguda en aquest banc, cauen les fulles com a símbol de tarda de tardor. De cop, un noi s'asseu al teu costat i comença a explicar-te una història...
Asimetrich:Si tot ve i se'n va. Cesc:Una història...mm i que diu aquesta història? òscar:No cal, gràcies pel detall. La RaTeta Miquey:Gràcies maca.Respires felicitat^-^ Xitus: De tot se n'apren...
Todo pasa y todo llega... Esta imagen es evocadora, tonos lilas mis preferidos, hojas de otoño, un banco a un lado,y muy cerca; otro banco. Dos personas sentadas en cada uno de ellos.. mantienen un diálogo, con palabras de ánimo, uno acompaña a otro en su soledad y viceversa... ¿me acompañas?
Seré l'atmella amarga dels comentariste a'aquesta entrada i et diré (avuí m'atreveixc) que malauradament, no tot passa... i algunes persones o coses deixen nafres que mai tanquen del tot, però vivim amb elles i ens acostumem, i ho superem durant temporades; però al tocar-les sempre ens causen una mica de dolor allà al fons…
Doncs sí, afortunadament fins el pitjor moment té un final. No ho podries haver dit més clar. Cuida't!
ResponEliminaMentre, asseguda en aquest banc, cauen les fulles com a símbol de tarda de tardor. De cop, un noi s'asseu al teu costat i comença a explicar-te una història...
ResponEliminaTot passa però jo em quedaria amb el comentari d'en Cesc. I no cal que t'ensenyi caixes de bombons, això sí.
ResponEliminanecessites un petò i una bona abraçada??? aqui la tens. I si, tot passa. Per sort.
ResponEliminaI de tot ens en queda alguna cosa. All things must pass.
ResponEliminaAsimetrich:Si tot ve i se'n va.
ResponEliminaCesc:Una història...mm i que diu aquesta història?
òscar:No cal, gràcies pel detall.
La RaTeta Miquey:Gràcies maca.Respires felicitat^-^
Xitus: De tot se n'apren...
Gràcies macos i maques...
Todo pasa y todo llega...
ResponEliminaEsta imagen es evocadora, tonos lilas mis preferidos, hojas de otoño, un banco a un lado,y muy cerca; otro banco. Dos personas sentadas en cada uno de ellos.. mantienen un diálogo, con palabras de ánimo, uno acompaña a otro en su soledad y viceversa... ¿me acompañas?
Seré l'atmella amarga dels comentariste a'aquesta entrada i et diré (avuí m'atreveixc) que malauradament, no tot passa... i algunes persones o coses deixen nafres que mai tanquen del tot, però vivim amb elles i ens acostumem, i ho superem durant temporades; però al tocar-les sempre ens causen una mica de dolor allà al fons…
ResponEliminaSauze :Te acompaño^-^
ResponEliminaDissortat:Oi que sí? Així aquest dolor no marxarà mai...