Va per tu, Quet

Imagineu-vos per un moment que esteu amb una família.
I que un dia de sobte us poseu malalts.
I que enlloc d'ajudar-vos els que tenieu a prop us obren la porta i apa, bon vent! Doncs això és el que li ha passat amb en Quet, un petit d'Arbúcies.

La gent no té escrúpols!!
Ara es clar en Quet busca una família...coneixeu algú??

p.d: Vergonya al.liena!! Jo també sóc en Santi Vidal...

Un record trist

Per un actor que ens va fer veure la vida d'una altra manera...

Volem votar, vinga a fer pinya!!

Demà els castellers pujaran torres humanes per explicar a la gent que els catalans volem votar i tenim el dret de fer-ho per molt que ens diguin el contrari.
Volem votar!!!
Vinga a fer pinya!

L'home que va anar en contra de les farmacèutiques per salvar la seva vida i la de molts

Aquest és en Ron Woodroof o per molts el propietari del "Dallas Buyers Club".
I és que si la teva vida depèn d'un fil, et quedaràs de braços plegats o lluitaràs a per totes encara que t'hagis de saltar les normes de les farmacèutiques?

Ho tinc claríssim.

p.d: Només tenim una vida i vull que aquesta signifiqui alguna cosa.

En l'oblit

Sap greu dir-ho, però aquells capitans de vaixells, tipus el del Titànic, que primer era la tripulació i després jo, han quedat en l'oblit.


p.d: Motius

Resposta esperada

"La veritable grandesa d'aquesta vida és arribar a ser propietari d'un mateix."
Robinson Crusoe

p.d: Resposta esperada i més del mateix. El tren continua. Aquesta vegada amb menys passatgers.^0^

Duncan Lou Who

Avui volia parlar del tongo dels socialistes. Mare meva si entre ells ja han d'actuar així, ja m'imagino com ho faran en unes eleccions generals.
Però millor parlar d'en Duncan Lou Who i la seva primera experiència a la platja.
Una imatge val més que mil paraules.^-^

Escollint el camí correcte

A partir d'ara no posaré la repetició de l'alarma...està clar que escullo el camí fàcil i jo vull el correcte.

Sense fi...encara

"No dialogaré amb cap titella d'Occident ni amb cap terrorista".
Al Assad.

Hamza al Khatib era un noiet de 13 anys que va ser detingut per l'exèrcit sirià quan assistia amb la família en una de les primeres manifestacions de protesta de Síria.
Un temps després la família va rebre el seu cadàver desfigurat, cremat amb talls i mutilacions.

 I jo em pregunto, un president que mata nens com pot no voler parlar amb terroristes si ell és un terrorista?
Està clar que aquest no s'entera com crida el seu poble!
Do you hear the people sing...

Argo, més que una pel·lícula

El 4 de novembre de 1979, 6 treballadors de l'embaixada dels EUA van aconeguir escapar dels revolucionaris iranis.
Toni Méndez especialista en operacions de rescat de la CIA té la missió de rescatar-los i tornar-los a casa.

P.D: tràiler
P.D2: Feia temps que no passava tants nervis en una pel·lícula. M'he quedat amb totes les ungles menjades.Buf!
P.D3: Feia temps que no veia una pel·lícula tan bona. És una d'aquelles petites històries que són descobertes amb el pas del temps.M'ha agradat molt i la recomano de totes totes.Uau!

Arribarà el dia que ens escoltaran encara que no vulguin

Arribarà el dia que ens escoltaran encara que no vulguin...
Volem que ens deixeu marxar!

P.D: L'Estaca.
De vegades tinc la sensació que tornem enrere.

L'home que sabia massa.

Fa uns 13 anys, arreplegant informació per fer un d'aquells treballs sobre la dictadura de Pinochet recordo haver vist una pel·lícula que em va impactar. A la nit, poc abans de ficar-me al llit vaig escriure un nom en un tros de paper i el vaig guardar al capdavall d'un calaix: Charlie Horman

Va ser un dels executats a l'estadi nacional de Xile sota el règim de Pinochet, encara no sé sap massa bé perquè. Suposo que per saber massa.

P.D: Una pel·lícula molt recomanable

El poeta que va morir massa jove.

Els no-llocs són els llocs on un està mes còmode després de la pèrdua.
Els no-llocs són espais que no impliquen ni renúncia ni consecució del desig i és on el dolor es mitiga.

Salvador Iborra

P.D: És massa.

Segones oportunitats per una veu d'or

Qui diu que les segones oportunitats no són bones?
En Ted Williams,un sense sostre amb la veu d'or,va ser descobert fa uns dies per un periodista.Quina veu! I quants canvis...

P.D:I know...m'agrada sentir-la^^.

Temple Grandin o la noia que obria portes per descobrir món

"Pensa com si fos una porta que s'obre cap a tu i l'únic que has de decidir és atravessar-la." Temple Grandin

La Temple Grandin pensa,sent i experimenta el món d'una manera incomprensible per molts de nosaltres.És autista.

La seva empatia amb els animals i sobretot amb les vaques va fer que redissenyes una maquinaria de maneig del bestiar cap als escorxadors,fent l'últim moment de les seves vides el més agradable possible.

Una pel·lícula molt recomanable.

La candidatura del Gat Negre

Jejejeje...Si ja ho deien que aquestes eleccions feien pudor de sucarrim.
La principal candidatura guanyadora era la del Gat Negre.

P.D:Sempre ens posen un somriure a la cara aquesta colla, si més no per començar la setmaneta.

"Un és feliç fent el que li agrada..."

Una vegada més, en Guardiola ens ha demostrat com de lluny podem arribar a través de la motivació...a través del rescat de l'alpinista Iñaki Ochoa de Olza.(part1-part2-part3)

"Un és feliç fent el que li agrada..." Iñaki Ochoa de Olza.

(Si esteu sensibles no el mireu siusplau,perquè sincerament fa plorar)

La realitat paral·lela de Joan Pujol (Garbo)

Aquests dies el documental "Garbo" està rebent molts premis. Però qui era en Garbo o més ben dit, en Joan Pujol?
Resumint molt,un senyor que amb ajuda de les seves mentides i històries va salvar el món.

Mentidetes d'en Garbo:
1.Va aconseguir enganyar els nazis en el desembarcament de Normandia.
2.Es va fer passar per expert en morse i telecomunicacions, quan no en tenia ni idea.
3.Es va convertir en espia dels nazis de Gran Bretanya i no sabia anglès.
4. Va reclutar 27 persones al seu càrrec ,totes inventades.(Li pagaven 27 nòmines^-^).

(Una història molt interessant.Les mentides fan mal,però en aquest cas el van ajudar i ens van ajudar)

Si sou molt sensibles,abstingueu-vos de veure el video.

Quan en una feina hi ha hagut morts pel mig,és evident que alguna cosa s'ha fet malament.
Però amb els incendis provocats no crec que hi hagi temps per pensar,s'actua i ja està.
No els jutgem ara per com haurien d'haver fet la feina...

P.D:Una cançoneta per animar aquests herois que porten ales i que passen completament desapercebuts.

L'última llicó.

Hi ha professors que fan conferències amb el títol de "L'última lliçó".
Potser n'heu sentit alguna.
Als campus universitaris ha esdevingut una pràctica força comuna. Als professors se'ls demana que s'imaginin que s'han de morir i que rumiïn què és el més important per a ells.
(Us adjunto un petit fragment).

Quan varen convidar en Randy Pausch (professor de ciències informàtiques de Carnegie Mellon) no va haver de fer servir la imaginació:li acabaven de diagnosticar un càncer terminal.
La conferència,titulada "Com fer realitat els somnis d'infant" no parlava de la mort sinó de la importància de superar els obstacles, de fer possibles els somnis dels altres, d'aprofitar cada moment.

"L'última lliçó" de Randy Pausch