Finals novembre - pluja - fred - neu - desembre - fàstig - sopars empresa - EXCUSA!
Comencen els preparatius pels sopars d'empresa. Aquest any per desgràcia infeliçment involucrada. Això vol dir que necessito començar a pensar-me una bona excusa per no assistir-hi.
P.D: Don't look back in anger (Tenia ganes de sentir-la).
La millor excusa és dir que no et dóna la gana d'anar-hi. Així de fàcil.
ResponEliminahome! una cosa que coincidim! odio els sopars d'empresa!. Jo presento si conve una baixa mèdica. Coneixo un que va dir que se li havia mort l'àvia (i era fals completament)
ResponEliminaProvaca un desfalc. Quan en una empresa arriben els problemes econòmics, aleshores s'acaben els sopars d'empresa.
ResponEliminaMira, la sort de treballar a l'AP és que ja ni sopar d'empresa, ni celebració amb copa de cava i turrons! L'any passat es va fer un pica-pica on cadascú portava alguna cosa, organitzat pels treballadors, xq el que son els caps ni s'atreveixen a donar les gràcies.
ResponEliminaAmb els companys més propers si que acostumem a fer un sopar alternatiu. Xò son caríssims i he dit que no aniria. He acabat oferint casa meva x fer un sopar de germanor.... sempre em fico en uns "fregaos"... xò ep, només son uns determinats i que ja més que companys puc dir amics.
Tu ànims!!! i si no tens ganes d'anar, no hi vagis.
Jo no perdria el temps buscant excuses. No calen. Si no tens ganes això ja és un motiu. Un any jo ho vaig fer i quan em va preguntar el meu cap el perquè li vaig dir que no em venia de gust i em vaig quedar més feliç que un ginjol. Li va saber greu saber la veritat però era el que hi havia. Ens fan sentir una mena d'obligació el anar fins i tot a aquest tipus de sopars, i a vegades és molt sa dir PROU! Ànims!
ResponEliminaDemà us contesto. El gatet em reclama que té gana i em toca.^-^ Tindré presents totes les excuses.
ResponEliminaXeXu: Al final he acabat dient que no hi anava i ja està. No entenc perquè sempre haig de donar tantes explicacions.^-^.Que bé!!
ResponEliminaAris: Hehehe...és cert.El problema que tinc és que se'm nota quan dic mentides i no sé dir que no. Per sort n'estva tipa i he explotat!!
MARTELL DE REUS:Bé, el nostre sopar va a càrrec dels treballadors.El gerent no hi acostuma a assistir.Per sort.
rits:Com els entris a casa, ja els podràs fer sortir?^-^ Ets bona noia.A la nostra empresa això no passa.
Laura:Tens un cap molt atent. El nostre no nota ni la nostra existència.^-^
I deixo anar l'aire i em dic; Bé!! He sabut dir que no!