Avui parlava amb un senyor que em comentava que la seva esposa havia mort l' 11 de setembre d'aquest any.
Us imagineu els canvis perduts? (...)
P.D: Em deixo anar amb els Aerosmith. I aquest cop dedico la cançó al Sr. Wert, que francament necessita dormir més amb aquestes idees franquistes que té.
No entenc això dels canvis perduts. Vols dir que la dona no ha pogut veure l'evolució de la situació? Sí, és una llàstima, sobretot si tenia idees sobiranistes.
ResponEliminahi ha molta gent que no els veura. Jo tenia un cosí que era molt independentista però es va morir molt jove a l'any 86 i la seva il·lusió hauria estat veure una Catalunya independent.
ResponEliminavull afegir que per aquells temps es deia que el català desaparexeria sobre l'any 2000
ResponEliminaAl wert aquest jo li donaria una ambaixada al desert perquè es dediques a espanyolitzar cactus i palmeres
ResponEliminaXeXu: No m'he expressat bé; si volia dir això que dius.^^Bé, no la coneixia així que no sé si tenia idees sobiranistes; és el simple fet de pensar en el que hem evolucionat des d'aquell dia.
ResponEliminaAris:Sap greu pensar-hi; pensar amb la gent que s'ha quedat enrere. És cert!Si que deien que s'extingiria aviat.^-^Sort que no ha passat.
Elfreelang: Ja li convindria ja. M'agradaria veure si té tan poder de convicció com es pensa.^^
Tant de bo nosaltres en guanyem molts de canvis!
ResponEliminaAvui ha estat molt bé el programa de l'ofici de viure de Catalunya Radio. L'haurien d'escoltar uns quants.
Per qui ho vulgui fer: http://www.catradio.cat/audio/674781/Lofici-de-viure-Transicio-nacional-sense-odi
Mai és un bon moment per morir, sempre ens quedaran coses per veure.
ResponEliminaLaura: Ah! No l'he sentit.L'escoltaré!Gràcies.
ResponEliminaJosep: Sí,de fet si ens hi parem a pensar d'aquesta manera tens tota la raó.
Dasein: Gràcies pel consell, però no ncessito canviar d'opinió. Per mi pertanyer a un altre país és com no ser lliure. Espero que em puguis entendre.Benvingut/da a casa meva.^^
ResponElimina