Aquests dies on els papers se m'acumulen damunt la taula, on les crítiques al meu país són continuades, les pagues de nadal anul·lades, els lladres de camisa blanca augmenten, les ganes de menjar una cosa dolça intenses... m'agrada veure el rumb del meu país.
Novament hem fet un pas per la història. Avui tenia ganes d'escriure un post perquè quan en un futur torni enrere, em llegexi i em digui a mi mateixa, aquí vam fer un petit pas pel meu país.
P.D: Encara que siguin de bar.
En un futur, mirarem enrere, aquests dies i ens semblaran el que són increïbles.Tot quedarà escrit xò les nostres sensacions tb s'han d'escriure.
ResponEliminaÉs un dia per tenir present per a la història. Però esperem que properament en tindrem molts més que seran dignes de recordar.
ResponEliminaVolem, volem, volem...
ResponEliminaEn els dos sentits de la paraula volem.
Que no ens passi com a Colom, que pensant-se anar a les índies no va passar d'Amèrica. No m'agradaria que nosaltres volent anar cap a la Independència no passèssim de la Meseta Castellana.
ResponEliminam'ha semblat veure el vaixell del Capitan Trueno...
ResponEliminarits:Sí. Tinc ganes de viure-ho!
ResponEliminaXeXu:Tan de bo! A veure si la gent en te ganes...
L'home del sac:Molt bona aquesta.Jo també ho vull, ben lluny.
MARTELL DE REUS: Com a bon català ho veus tot negre.^-^No t'ho mirirs així. Aquest cop depenem de la gent, de nosaltres mateixos. Tingues esperança.
Aris:Ho és? El vaig trobar a google, però no vaig fer cap referència a Capitán Trueno a l'hora de la recerca.
estem plens d'il-lusió i esperança.....mai hem estat tant clars! endavant!
ResponEliminaElfreelang: Endavant i hem d'intentar que no ens estovin amb els comentaris negatius.
ResponElimina