divendres, 31 d’agost del 2012

La nostra...

Si el Sr. Barroso parla de la independència de Catalunya, hi ha alguna cosa que s'està movent, per molt que "les Espanyes"evitin parlar-ne, per moltes crítiques que rebem.

A casa ja hem penjat la bandera, la nostra bandera.
Començo a tenir esperances de nou. Crec que podré veure el meu país lliure i independent abans de morir.

P.D: L'Estaca.


6 comentaris:

  1. No som invisibles ni fem crits al desert. La nostra veu es fa sentir, encara que ens vulguin fer callar. Aquesta esperança que tens tu també és la meva. Fa poc ho veia impossible, i ara m'atreveixo a somiar-hi.

    ResponElimina
  2. Ei jo també hi he pensat el mateix...alguna cosa està començant a canviar...

    ResponElimina
  3. Sí, sí, sí!!! Ja en parlen!! Avancem!! :-)))

    ResponElimina
  4. Catalunya independent o la sagrada família acabada? què serà abans? jo crec que la cosa està igualada xD

    ResponElimina
  5. Jo lamente contradir-te però ho dubte molt. A Europa occidental la fragmentació és quasi amb tota seguretat impossible, de tota manera si alguna vegada sou independents espere que prompte ens considereu terres irredemptes i que això ho veja el meu fill.

    Una abraçada!

    ResponElimina
  6. XeXu: Tan de bo que ho aconseguim...ho desitjo tant.
    Elfreelang: Quines bones sensacions que tenim^^.
    Assumpta: I tan que avancem!^-^
    pons007:La Sagrada Família ho tenen més complicat. Em sembla que han de tirar pisos a terra per acabar-la.
    dissortat: Fins ara la resposta d'Europa era "no comment". Alguna cosa està canviant si ens diuen que depén de tres bandes i no de dues com ens fan creure a les "Espanyes". Espero que el teu fill ho pugui veure, però tu també.^-^.

    ResponElimina