dimarts, 14 d’agost del 2012

I'm gonna win



Race, life's a race
And I'm gonna win
Yes, I'm gonna win

And I'll light the fuse
And I'll never lose
And I choose to survive
Whatever it takes
You won't pull ahead
I'll keep up the pace
And I'll reveal my strength
To the whole human race
Yes I am prepared
To stay alive
I won't forgive, the vengance is mine(...)

P.D: Ser el segon és una porqueria. Això està clar.
Després de tot l'esforç que hi poses, el primer s'endú totes les medalles.
I ho important no és participar! (I això va per tot el que implica la vida... no només l'esport.)
Publicat per maria a 21:50
Etiquetes de comentaris:

2 comentaris:

  1. Assumpta15 d’agost del 2012, a les 22:15

    Això va ser motiu d'un debat fa mooolts anys entre el meu pare i la meva germana ;-))

    Ara bé, jo crec que el pitjor de tot és quedar quart!! "Diploma olímpic... ves quina "gràcia".

    Ei, gràcies per la Felicitació!! Acabo de "caure" que també és el TEU SANT!! Moltes felicitats, guapa!! :-)))

    ResponElimina
  2. maria16 d’agost del 2012, a les 21:38

    Assumpta: Aquesta és una història molt llarga d'explicar, però gràcies maca pel detall.^-^

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)