Quan més esperes, més desesperes... A sobre, és impossible gestionar el que fan els altres i el que passa al nostre entorn. La vida és així d'imprevisible.
XeXu:Si això si, encara que de vegades te'n canses. lolita:Ja ho pots ben dir... MARTELL DE REUS:Home! Tinguem una mica d'esperança! Jordicine:Quina frase més bonica. Me l'apunto. Petons. Josep:I tanta raó que tens.^-^ S.N.:Tu també? No ho diguis això! Xicarandana:Només podem modificar el que toquem, si depèn dels altres malament... penyabogarde:Ja ho veig, ja. Ara hi vaig.
Però s'ha de seguir provant...
ResponEliminasovint les coses no van com un voldria..:)
ResponEliminade vegades? gairebé mai!
ResponEliminaUn pas enrere i dos endavant, com sempre. Un petó, MARIA.
ResponEliminaJordicine: Un pas enrere pot servir per agafar embranzida.
ResponEliminajo diria com el martell de reus...mai :(
ResponEliminaQuan més esperes, més desesperes... A sobre, és impossible gestionar el que fan els altres i el que passa al nostre entorn. La vida és així d'imprevisible.
ResponEliminapassen coses importants i intentem explicar-les...vine...
ResponEliminaXeXu:Si això si, encara que de vegades te'n canses.
ResponEliminalolita:Ja ho pots ben dir...
MARTELL DE REUS:Home! Tinguem una mica d'esperança!
Jordicine:Quina frase més bonica. Me l'apunto. Petons.
Josep:I tanta raó que tens.^-^
S.N.:Tu també? No ho diguis això!
Xicarandana:Només podem modificar el que toquem, si depèn dels altres malament...
penyabogarde:Ja ho veig, ja. Ara hi vaig.