El dilema del croissant de xocolata

Amb una capacitat de reacció 10 aquests del Polònia han estat ben encertats.^-^
Quines ganes de croissant de xocolata!

Tornem-hi doncs!

Amb tantes desgràcies que passen últimament pel món, explicar les meves misèries em fa sentir una mica ridícula.

p.d: Continuo essent la de sempre...amb mandreta i un quatre potes pelut al darrera. Tornem-hi doncs!

Aquest nou any sí!

Adéu, adéu 2015.
Benvingut 2016!

p.d: Aquest any sí! Prometo passar més sovint...^^

Adéu per sempre Wallander.

Estic molt gandula últimament.

M’haig de reactivar de nou, però és que entre ahir i avui no és un bon dia.

Els amants de la novel·la negra estem una mica tristos.

Adéu per sempre Sr. Mankell!

p.d: Ens deixa el gran Mankell.

Ara ens toca!!

Ara és l 'hora. Ara ens toca!!

El meu vot per...

En trets generals...
El PP res de bo. Per mi és tornar al franquisme.
Ciudadanos igual que el PP o més del mateix. Es vendrien l'ànima per poder tenir una cadira de càrrec.
El Psoe (no poso psc perquè per mi ja ha desaparegut) val més que es dediqui al ball i deixi estar la política pels seriosos.
La Cup? Una bona alternativa, però sempre es queden a l'altra marge del riu.

Ara fa una setmana vaig exercir el meu dret a vot per correu.
No tinc cap problema en expressar el que penso i després del munt d'intervencions de la junta electoral encara menys.
Vull la independència. Fa massa temps que la desitjo...El meu vot ha estat per Junts pel Sí.

Missió impossible

L'altre dia vaig sentir un paio per la ràdio que deia que el cinema estava desapareixent.
Quin beneit!
Només de veure el tràiler em quedo sense respiració. 0-0

La rentrée, de nou

Ah, ah, ah, ah...
Uh, uh, uh...
Buffff...
Ecs...
Snif, snif...
Demà em toca la rentrée. No m'agrada.

És una porqueria...

Quan veus que per molt que ho intentes atrapar no ho aconsegueixes...és una porqueria ser pobre!

Ja m'ho puc treure del cap i anar per un altre camí.

Carn de mosquit

Aquest any els mosquits van confosos.
Era de coneixença que fins ara la meva sang no era pas bona per ells.
No sé perquè ara ha de ser diferent...


P.d: Visca per Grècia!!!! ^-^

Pròxima estació

El futur ens tortura i el passat ens encadena.
Per això se'ns escapa el present.
Gustave Flaubert

p.d: Pot ser que et comencis a replantejar els primers passos del teu canvi desitjat , no? Això va per mi...^^és que últimament sóc molt gandula.

A la foguera!

. Els comentaris impertinents deixats anar per persones que no mereixen cap importància.
. Els dolços temptadors.
. Aquestes tardes de pluja que no s'acaben mai.

Tot a la foguera! A veure si amb aquests mals esperits cremats es comencen a veure les coses més clares.

p.d: Bona revetlla diferida.

D'acord...

I és que quan arriba l'anunci de l'Estrella,
per molts polítics que no es posin d'acord en decidir-se
per molt que ens privin del camí a seguir,
per molta pluja que caigui que m'ha obligat a recuperar la jaqueta...
tinc la sensació que d'acord, està arribant l'estiu. ^-^

Marxem?

El món s'ha tornat boig, boig, boig.
Està prohibit xiular i en canvi poden continuar torturant toros.

p.d: Vull marxar!!!

Don't stop me now!

El temps no s'atura.
Aquesta setmana pot ser decisiva en molts aspectes.
Espero que amb resultats positius.
Encara haig de donar molta corda. ^-^

p.d: Don't stop me now!

Cal fer-ho!

Avui ens toca escollir a nosaltres.
Cal fer-ho perquè poques vegades ens ho demanen.

Apa penseu en el futur que voleu i escolliu!

Com les deixen anar

Ahir entremig d'una conversa sense importància una persona propera a nosaltres ens va deixar anar una notícia dolenta...

p.d: No em surt res. Necessito pair-ho...

La gran evasió

Us imagineu un gat coix saltant un mur de 2 metres?
Doncs sí, és possible.
Pot sortir, ara bé llavors no pot tornar.
Aquesta ha estat la seva primera fugida. Aquest Romeu acabarà amb mi...

p.d: I ara referent al sorteig de la Champions comença a fer pudor que la bola dolenta sempre li toqui al Barça i bola bona al Madrid. grgrgr...

Maleïdes patates!!!

Maleïdes patates!
Per què sou tan bones?

p.d: Aquests dies en Romeu i jo estem de règim...però amb les males costums sempre hi acabem caient. Maleïdes!!!!

Eooo!!

Eooo!!
Estic aquí, eh?
En Romeu està fent passos de gegant. Sóc feliç!