Entre el cas de les apostes de fútbol i els jugadors venuts i la política municipal per mantenir la cadira he arribat a la conclusió de que estem perdent els principis.
Ja sé sap,però de vegades s'intenta dissimular més.
Indignació total i que el Girona pugi a primera de nou.
Hi ha una dita que sempre és vigent: el que no són pessetes, són punyetes!
ResponEliminaI, tristament, aplica en tants camps de la vida...
Els principis van molt cars. Si tothom fa el que vol, no serem nosaltres els que fem el ximple. I així s'estén aquesta manca de principis que té difícil solució.
ResponEliminacompletament d'acord
ResponEliminaPenso que té d'arribar un dia en que algú en tingui de principis i els posi en pràctica en la vida pública...com en la vida privada molts ho fem....no sé, digueu-me il·lús, si voleu !.
ResponEliminaBon diumenge ;)
Jo cada vegada em refio menys de res, Maria. A més ja estan evident que no hi ha principis que ho ensenyen a la descarada.
ResponEliminaSí, que pugi el Girona, si us plau!
Laura: Amb tota la raó.^^
ResponEliminaXexu: Sí,però segur que encara en tenim uns quants.
Elfreelang: oi que sí?
Artur: Segur que aquest que proposes no es dedicarà a la política.
Teresa: Ja en som dues^^.