diumenge, 10 d’abril del 2016

Mentalitat de caça

El fet de tractar amb gent tan diferent et fa veure persones que d'entrada ja no et cauen bé. Intento no demostrar-ho, però penso que si mai caiguéssim en la desesperació serien els últims que salvaria.
Uns d'aquests són els caçadors. No els entenc. No entenc el seu afany de tirar-se fotos amb el seu trofeu. Tenen moltes raons, però cap s'aguanta per enlloc. Veig difícil d'acabar amb aquesta plaga...

p.d: Brave
Publicat per maria a 21:52
Etiquetes de comentaris:

4 comentaris:

  1. Sergi10 d’abril del 2016, a les 22:35

    Si són capaços de disparar a un animal a sang freda, i encara se senten orgullosos, que els impedeix disparar contra una altra persona. Jo tampoc els entenc, em sembla una pràctica demencial i absurda. Hi ha molta gent que necessita controlar la seva testosterona.

    ResponElimina
    Respostes
    1. maria2 de maig del 2016, a les 0:07

      Completament d'acord amb el que dius. En què ens estem convertint?

      Elimina
  2. Assumpta11 d’abril del 2016, a les 0:06

    De fet, matar animals com a hobby em sembla una salvatjada. No li trobo cap sentit ni lògica. Que facin punt de creu, que surtin a caminar, que juguin a pilota o a cartes... Què nassos volen demostrar?

    Ara bé, trobo que en XEXU es passa una mica... Creure que qualsevol caçador (per molt repulsiva que ens sembli la seva activitat) és capaç de disparar contra una persona, em sembla un pèl exagerat :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. maria2 de maig del 2016, a les 0:11

      El límit del seu autocontrol el tenen ells mateixos. No em fan massa gràcia aquesta gent.

      Elimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)