dimarts, 20 de gener de 2015

Un paisatge de compensació

Ja ho sé que quan toca nevar ho ha de fer.
Ja  ho sé que el silenci que et dóna la neu, no te'l dóna res més en vida.
Però no suporto les seves conseqüències:
corredisses, cotxes insegurs, sortides més d'hora, canvi de plans davant de qualsevol canvi de temps. Massa per mi.

Només portem dos dies i ja se'm fan una muntanya.
Per sort el paisatge ho compensa.^-^

5 comentaris:

  1. Sí, el paisatge és molt maco, però vist de lluny. Si has de patir les conseqüències de la neu segur que no et fa tanta gràcia... O millor dit, el primer dia molt bonic tot blanc, però després en deus acabar fins la gorra.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És cert. La monotonia de la neu em cansa°=°.

      Elimina
  2. Un dels somnis del bogardisme ja és realitat: La Maria de les trenes apareix retratada en el blog del bogardisme i ha quedat molt bé. Els periodistes bogardians han captat una meravellosa estampa de la Maria de les trenes ballant un tango. Això és maco de debó. Ho dic com a veterà seguidor del bogardisme que soc i com a home de ciències. Felicitats.

    ResponElimina
  3. Heu vist la Maria de les trenes ballant tangos?

    ResponElimina