Ai quant de mal que ha fet vostè sr. Millet. Quan veig aquest palau amb la gent tan sofisticada aparentment i amb un orgue reconstruït a ritme d'estafes. Suposo que hauran de passar anys abans no perdem la memòria.
Pels jutges ha quedat oblidat; per la gent no.
No ha quedat oblidat, i segur que es farà justícia, tard o d'hora, se'n farà.
ResponEliminaQuina sort gaudir d'un concert al Palau!
Em sembla rits que aquest amb tants casos de corrupció se'n escaparà. Encara hi estan tots aquests dies. És el concert de cap d'any, d' Strauss. i les entrades són assequibles. Valen com les del teatre, les mínimes.
EliminaJa em diràs si hi vas que et sembla.
El millor del cas és que els Millets passaran, però el Palau no. Seguirà sent allà molt temps després, i les obres que s'hi representin, la música que hi soni, li farà justícia, aquesta sí.
ResponEliminaSaps que és curiós?
EliminaQuan vas baixant les escales hi ha com unes peces d'orgue de cartró amb els noms de les persones que han anat contribuint. Els primers que salten a la vista pel fet d'haver.los posat en negreta no diries mai qui són...els Urdangarín!^-^
El Palau de la música, quin nivell! Jo que entro a comentar en aquest post sense sabates ni camisa...
ResponEliminahehehe..Tu tan bromista com sempre. Doncs mira que de vegades quan escric jo vaig en pijama.^-^
Elimina