dijous, 16 d’octubre del 2014
Perduda
Aquest estiu el llibre "Gone girl" de Gillian Flynn va arribar a les nostres llibreries com un èxit de vendes a la llista de Nova York. A primer vista sembla el típic cas de la desaparició de la dona perfecta i on el marit és el culpable. Però res és el que sembla. Una història ben rocambolesca.
Molt recomanable per cert.
p.d: Aquests dies amb la situació política que vivim tan canviant...la veritat estic una mica perduda en els fulls de ruta.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
No puc veure el vídeo ara, però he vist que hi ha pel·li d'aquest llibre, oi? No em diguis que em poses feina... serà per d'aquí temps, en tot cas...
ResponEliminaJo també estic una mica cansat ja de tot plegat, anem de decepció en decepció i em sento sense criteri propi. Aniré a votar el que em diguin, i avall, però finalment, com era d'esperar, el president s'ha fet caca. El que em sorprèn és que hagi trigat tant.
Em sembla que avui ens hem animat una mica més, no trobes?
EliminaSi no pots amb el llibre, escull la pel·lícula. Molt recomanable. És que no és el que sembla.^-^
Jo tb em sento perduda en els moments que vivim. No sé, no puc dir que em sorprengui, xò si, em sorprén, potser xq no els acabo d'entendre.
ResponEliminaLa peli, ahir me la van explicar. Ben rocambolesca, certament.
Te l'han explicat? Doncs molt malament qui ho ha fet. una pel·lícula no s'explica.S'ha de veure.^-^
ResponEliminaA veure si avui podem tornar agafar camí.