dimecres, 8 de gener del 2014

Companys

Aquests dies he vist "Lone survivor". Molt recomanable, per cert.
Una història real sobre una operació fallida, anomenada "Red wings", per atrapar a un cap dels talibans. Bé, el que impressiona de veritat és el grau d'amistat que hi ha entre aquesta colla de la fotografia.

Avui, asseguda en l'última taula del lloc de treball, em mirava els companys i pensava: "Aquests déus petits no farien cap pas per tu".
Dues realitats tan contraposades...

p.d: Us deixo el tràiler per si us interessa veure-la.
p.d2: Els de la foto són els reals.^-^

3 comentaris:

  1. Una vegada, en els principis del meu món laboral, una jefa em va dir: A la feina no hi ha amics, només hi ha companys. No ho vaig entendre fins que em van caure els primers pals en aquest sentit. Això és el més habitual. Amb tot i això puc dir-te que jo he fet molt bons amics a la feina i que sobretot hem sigut més amics quan hem deixat de treballar junts. Es lo que hay!

    ResponElimina
  2. De vegades la gent ens sorprèn... i qui menys t'esperes.

    ResponElimina
  3. Laura: Tens tota la raó. És el que hi ha i ja està. Bona reflexió. Gràcies^-^.
    loreto: Això també.^-^Sí, sí.

    ResponElimina