Aquesta setmana es celebrava l'aniversari del naixement de la Dian Fossey.
Quan penso en ella el meu cap se'n va a la caça furtiva, als seus caçadors, als empresaris que compren els productes, l'últim comprador que acaba comprant la part del cos que li arrenquen a la pobra bestiola.
I després penso en les 100 maneres de morir per fer-los xixina a tots plegats. Em surt la vena dolenta, ho sé. Però no tindria compassió...
Penso com tu. I encara em surt la vena més dolenta si dic que no tindria compassió amb els furtius però tampoc amb els que maten per plaer, esport, afició o com vulguin anomenar a això de la cacera.
ResponEliminaJo també coincideixo que aquest delicte hauria d'estar penat com els pitjors de tots, el poc valor que alguns humans donen a les bèsties és inversament proporcional a les ganes que tinc jo que ells pateixin.
ResponEliminaDoncs a mi em ve al cap que encara hi ha gent que ens demostra com podem arribar a estimar la nostra terra i els nostres animals, i que no tothom va al mateix sarró. I que exemples com el seu ens poden fer canviar a molts.
ResponEliminaT'has fixat en que els pioners de la primatologia són dones?
ResponEliminaM'agrada pensar que quan al final acabin tots plegat en l'infern pastafarista la cervesa la tindran calenta i les seves stripers tindran malalties venèries.
ResponEliminaAvui vaig una mica...buf. Un munt de coses pendents. Demà us contesto.
ResponEliminaCom sempre un plaer llegir els vostres comentaris.