divendres, 17 de gener del 2014

100 maneres de morir

Aquesta setmana es celebrava l'aniversari del naixement de la Dian Fossey. 
Quan penso en ella el meu cap se'n va a la caça furtiva, als seus caçadors, als empresaris que compren els productes, l'últim comprador que acaba comprant la part del cos que li arrenquen a la pobra bestiola.
I després penso en les 100 maneres de morir per fer-los xixina a tots plegats. Em surt la vena dolenta, ho sé. Però no tindria compassió...

6 comentaris:

  1. Penso com tu. I encara em surt la vena més dolenta si dic que no tindria compassió amb els furtius però tampoc amb els que maten per plaer, esport, afició o com vulguin anomenar a això de la cacera.

    ResponElimina
  2. Jo també coincideixo que aquest delicte hauria d'estar penat com els pitjors de tots, el poc valor que alguns humans donen a les bèsties és inversament proporcional a les ganes que tinc jo que ells pateixin.

    ResponElimina
  3. Doncs a mi em ve al cap que encara hi ha gent que ens demostra com podem arribar a estimar la nostra terra i els nostres animals, i que no tothom va al mateix sarró. I que exemples com el seu ens poden fer canviar a molts.

    ResponElimina
  4. T'has fixat en que els pioners de la primatologia són dones?

    ResponElimina
  5. M'agrada pensar que quan al final acabin tots plegat en l'infern pastafarista la cervesa la tindran calenta i les seves stripers tindran malalties venèries.

    ResponElimina
  6. Avui vaig una mica...buf. Un munt de coses pendents. Demà us contesto.
    Com sempre un plaer llegir els vostres comentaris.

    ResponElimina