dissabte, 21 de desembre del 2013

Ahir vaig perdre un dret...





Avui em sento com si haguéssim tornat fa 30 anys enrere.
Ahir vaig perdre un dret, com a dona que sóc.
El meu cos és meu, senyor ministre.   

6 comentaris:

  1. Fa dies que tornem enrere, amb aquest govern i aquests ministres... Cada vegada més enrere... Vergonya...

    ResponElimina
  2. Perdem massa drets darrerament!

    No he llegit gaire de la llei xò la indignació és molt i molt gran, i de manera generalitzada. Haurem de fer mans i mànigues per fer sentir la veu.

    ResponElimina
  3. La diferència és que fa 30 anys acatàvem i callàvem. Ara el poble ha canviat, i precisament serà el poble, les interessades i interessats, els que es passin la llei pel folre dels ous quan toqui. A veure si serà un ministre el que ens dirà què hem de fer amb el propi cos. Creia que érem al segle XXI, però aviat ens diran que no podem fer-nos tatoos, o que anar massa al gimnàs no està ben vist... que vagin dient.

    ResponElimina
  4. Totalment d'acord. No m'autocitaré, no cal.

    ResponElimina
  5. Carme: i tanta vergonya que passem. No puc arribar entendre el que pensen els seus votants.

    rits: Em sembla que hores d'ara l'únic que ens pot salvar és un país nou. El nostre país.

    Xexu: Avui he vist en un diari que en la seva època el seu pare ja demanava el que ell ha fet. Després van aprovar la del 85 i va voler impugnar. Ara puja el fill i acaba de re matar la feina del pare. Aquests no canvien de mentalitat. Continuen amb el mateix pensament que en l'època franquista.

    Josep. Ja he vist el teu post i completament d'acord amb el que cites. Aviat no sabrem ni l'any que estem políticament parlant. Ostres...

    ResponElimina
  6. malauradament no és que et sentis com si haguéssim anat enrere no , no és una sensació és la legislació que recula cap al franquisme a passes de gegant .....hem de marxar ja!

    ResponElimina