dimecres, 9 d’octubre de 2013

El saltamartí caçador de bolets i el seu sequaç

Aquest post no pretén ser una història de caçar bolets.
Més aviat seria una denúncia d'una situació acrual en la que em trobo, d'aquelles que tothom sap i no es fa res per por a les represàlies.
Mentre les formigues treballen per preparar-se per l'hivern, el saltamartí gros i el seu sequaç petit amb l'excusa que han de fer un recorregut pel poblat s'omplen les butxaques de dietes i es dediquen a caçar bolets en hores laborals.

p.d: Espero que la historieta no m'hagi quedat massa maquillada, sinó no s'haurà entès res.
Tothom ho veu, tothom ho sap però res de res. Revolució!!!

3 comentaris:

  1. Doncs la veritat és que no ho he entès. Em semblaria que parles d'alguns companys de feina, però segurament és alguna cosa més grossa. Els bolets em despisten.

    ResponElimina
  2. Doncs jo trobo que sí, que s'entén, l'únic és que pots parlar com diu en XeXu de l'àmbit de la feina, o pots parlar de coses més generals... que hi ha situacions ben paral·leles... però molta gent caça bolets o el que sigui en hores laborals i se les fan pagar com si treballessin i a sobre cobren dietes perquè mengen fora...

    Bé, potser la cago, però ho he entès així.

    ResponElimina
  3. Xexu: Em pensava que quedava més clar :P.

    Carme: No t'equivoques, no. I l'àmbit és laboral.

    ResponElimina