dimecres, 4 de setembre de 2013

Una cita molt especial

Aquesta setmana, i suposo que el que quedarà de la següent, a la feina el tema de conversa és estrany.
Es tracta de la meva assistència a la via catalana. Cal que digui primer que els meus companys de feina tenen qualitats bones, com tothom; però Catalunya tan se'ls hi en fa i propaguen mentides amb notícies que han sentit en mitjans no gens qualificats.
Cada dia em sento més forta i els comentaris no em fan gens de mal. Gens.
Encara ens queda molt per ensenyar, perquè aquestes petites mentides poden fer que molta gent se les cregui.

P.d: La meva terra lliure

7 comentaris:

  1. Ja fa unes setmanes que es parla de poc més que de la via catalana i de Síria, però d'aquí a l'11 és monotema! No sempre trobem la companyia que ens agradaria per compartir aquestes coses...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo tinc prou sort... amb la companyia que tinc!!!

      M'escolto la cançó!!! Dóna bon rotllo.

      Elimina
  2. Les seves armes, les mentides....les nostres els fets

    ResponElimina
  3. Jo he canviat d'escola i per tant de companys de feina. On era abans ja sabia de quin peu coixejava cadascú i tots, en aquest sentit, anavem bastant a la una. Ara sembla que he aterrat en un altre món. Encara ni ha sortit el tema de la Via Catalana. Estic esperant que surti per conèixer una mica més de cadascún. Em dóna la sensació de que no hi haurà quorum però no em preocupa gaire. Jo tinc molt clara la meva posició, en pensin el que en pensin i diguin el que diguin.

    ResponElimina
  4. Ànims per fer sentir la teva veu forta i lliure. Quan vas contracorrent ens demana ser encara més forts.

    ResponElimina
  5. jo he fet tard...els llocs propers ja estan ocupats...

    ResponElimina
  6. XeXu: Sí, ho has ben encertat. No es poden escollir els companys de feina. Ho important és aprendre'n; millor dit aprendre a no pensar com ells.
    Carme: Quina cançó vols dir, Carme?
    joan gasull: Que maca aquesta frase...és ben veritat.^-^Benvingut a casa meva.
    Laura: Sí, per mi ja poden anar dient. Ja ho saben ja. No em faran pas canviar d'opinió. Sort amb els companys nous^-^.
    rits: Em sembla que m'han fet convertir més radical encara del que era.:P heheheh
    Aris Tofeles: Tinc entès que hi anirà més gent fent suport al darrera. A mi em va passar el mateix i m'ha tocat allà dalt de tot. Serà una aventura.^-^ Quina emoció!

    ResponElimina