Estic nerviosa, no us ho negaré pas.
Demà novament lluitarem pels nostres drets, com la resta dels 299 anys passats. Anunciarem al món que volem viure en llibertat. Volem pertànyer en un país propi.
El camí continua essent difícil, però mai havíem arribat tan lluny.
Ara no ens podem aturar.
Us enllaço amb en Pep i el seu Intercanvi i ens veiem als trams.
P.d: I felicitar aquesta gent del Blog-via. Teniu unes idees genials!
Gràcies, Maria, ens veiem als trams de la nostra Via!!!
ResponEliminaDemà, un dia històric!!!
És cert, mai no havíem viscut el sentiment amb aquesta intensitat. No ens aturem, i que no decaigui. Guanyarem.
ResponEliminapotser ens diran somiadors,
ResponEliminapotser faran el possible per esberlar la cadena,
potser ens diran paraules absurdes.
però el que estic segur de la força del meu poble ¡¡
Bona diada! bona via!
ResponEliminaBona Diada, Maria!
ResponEliminaBona Diada!! Bona Via!!
ResponEliminaAferradetes :)
Això: bona diada!!! :)
ResponEliminaDolors
Demà us contesto macos.
ResponEliminaGràcies per les vostres visites.
Vinc a través de la cadena blogaire. Val a dir que comparat amb la de persones queda empetitida perquè déu n'hi do quin èxit. Els catalans hem estat a l'alçada de la convocatòria i els arguments dels qui ho volen empetitir són absurdament ridículs.
ResponEliminaPerò avui, 12 de setembre, com bé dius, toca continuar el camí.
Vaig sentir la teva mà, Maria!!!!!
ResponEliminaVa ser molt emocionant. A partir de les 13 tb era un sac de nervis. La pluja, les retencions a la carretera.... i després va acabar sortint el sol!!!!
que diguin el que vulguin...
ResponEliminano canviaran els nostres sentiments
quin goig que fa aquesta cadena...!!
segueixo fent via !
petons Maria !