dilluns, 5 d’agost de 2013

La noia que somiava amb pastissos de casament i no creia en els casaments




Hehehe...
No em direu que no fan bona pinta.
Són per llepar-se'n els dits.

6 comentaris:

  1. Ho podries deixar en 'la noia que somiava pastissos... a totes hores'. Que ja ens coneixem!

    ResponElimina
  2. jo soc més de mirar-los que no pas de menjar-los

    ResponElimina
  3. Té molt bona pinta, i tant!!!!!! El que pasa es que el fondant m'agrada veure-ho, con el gust no m'agrada tant, siempre no deixo i en menjo el pa de pessic e dins :-)

    ResponElimina
  4. Xexu: mmm...ho reconec i penso molt sovint.^-^Hehehe. I ara més que mai amb tant programa de tele de pastissos.
    pons007: Suposo que les teves dosis de sucre esarien pels núvols i no és massa bo tampoc per tu^-^. Per tu un de petit.
    Elfreelang: Eh quina bona pinta?!
    rits:És massa dolcet, però suposo que n'hi déu haver que no ho són tan. No en tinc ni idea perquè que més voldria de saber-ne fer.^-^

    ResponElimina
  5. Fa molt de goig aquest de la foto. D'això se'n diu menjar pels ulls, oi?

    ResponElimina