dimecres, 21 d’agost del 2013

Estimada immortal

6 de juliol

Estimada immortal,
el meu àngel, el meu tot, el meu altre jo.
Avui només unes poques paraules escrites en llapís, el teu.
Per què aquest profund dolor
Pot existir el nostre amor sinó és mitjançant el sacrifici?
Podem canviar el fet de que jo sigui enterament teu i tu siguis enterament meva?

Oh Déu meu
mira la bellesa de la natura i consola la teva ànima
l'amor ho demana tot i ho fa amb tota la raó.
Així és per a mi vers tu, per a tu vers mi - completament units
però no oblidis que jo haig de viure per tots dos.
Ens veurem aviat.

Avui encara no puc explicar-te els pensaments que aquests dies he tingut sobre la meva vida
Si els nostres cors estiguessin sempre junts
no em caldria dir res,
però estem separats
i tinc tantes coses a dir-te
oh hi ha moments que trobo que les paraules no volen dir res.
Alegra't
Sigues-me fidel.
El meu tresor
El meu tot.
Els Deús guiaran el nostre destí
El teu fidel ,
Ludwig.

Classe magistral del gran Ramón Gener .
Després de llegir la carta a l'estimada inmortal (desconeguda, encara avui) que va escriure Beethoven em quedo estorada i em dic a mi mateixa: "Pot ser sí que existeix l'amor etern..."^-^

3 comentaris:

  1. les paraules esdevenen impotents, davant l'absència de la pell

    ResponElimina
  2. Josep:Tu sempre tocant de peus a terra...^-^
    Jesús: Com es nota que escrius. Unes paraules molt belles.

    ResponElimina