dilluns, 22 de juliol de 2013

Crua realitat



I t'adones que et fas gran quan la xiqueta del teu davant s'estira com una goma i tu en prou feines t'arribes a tocar els dits del peu.
(Crua realitat extreta de les classes de gimnàs)

6 comentaris:

  1. Va home, busca't un altre exemple! Estàs parlant d'una cosa que molts d'aquí no podem ni fer, si tu et fas gran per això, què deus pensar quan et diuen senyora a l'autobús??

    ResponElimina
  2. Però això té fàcil solució dona! Només cal deixar d'anar al gimnàs...

    ResponElimina
  3. Que ens fem grans és una realitat, sí. No es pot negar. ara de si és cru o cuit... pitjor seria no fer-se'n! Cada cosa al seu temps i el qui es pugui doblegar com si fos de goma, doncs mira, que ho faci. Però segur que això no és el motor de la seva vida. Tu endavant, i a disfrutar del moment, sigui el quin sigui. A les excursions de l'Imserso diu que també s'ho passen bé!

    ResponElimina
  4. Dona, amb unes sesssions segur que podràs agafar un ritme bo. Xò si, les jovenetes venen fortes.

    ResponElimina
  5. Ui, la crua realitat té mil cares i se't presenta en mil versions diferents. Això si, segur que guanyes a les xiquetes en altres mil coses.

    ResponElimina
  6. XeXu: Quan em diuen senyora els hi tiro un malifici interiorment.^-^ hehehe
    pons007: Això és evitar el problema. :P
    Laura: Miraré de prendre-m'ho d'aquesta manera. L'Imserso? Glups! Encara em cau lluny. hehehe
    rits: Practicaré abans d'anar a gimnàs,però ho trobo absurd. Ja no les atrapo.
    Ariadna: ^-^Sí, pot ser sí. Gràcies maca!

    ResponElimina