Som aquí, tossudament alçats,
proclamant el nom, el temps i el lloc
que ens dol i pertany,
si vols amb els punys ben oberts,
si cal amb els punys ben tancats,
per mor que el somni que tenim junts es faci possible.(...)
P.D: He arribat a un punt que les paraules de les Espanyes ja no em fan mal...
Fins a cert punt ho trobo perillós, perquè tot podria sortir malament. Però francament, ja fa molt temps que sento que som independents, un país lliure, i m'és força igual el que diuen a Espanya. Sé que només és un sentiment, però vull que es faci real ja per poder barrejar somni i realitat.
Mal tampoc me'n fan a mi... però una mica de por sí! Estan disposats a tot, encara que a nosaltres ens fan sentir, com diu en XeXu, cada cop més deslligats, més independents...
Fins a cert punt ho trobo perillós, perquè tot podria sortir malament. Però francament, ja fa molt temps que sento que som independents, un país lliure, i m'és força igual el que diuen a Espanya. Sé que només és un sentiment, però vull que es faci real ja per poder barrejar somni i realitat.
ResponEliminaMal tampoc me'n fan a mi... però una mica de por sí! Estan disposats a tot, encara que a nosaltres ens fan sentir, com diu en XeXu, cada cop més deslligats, més independents...
ResponEliminadisposades a seguir tossudament alçades!
ResponEliminaXeXu: Estic amb tu. Tinc tantes ganes que es faci realitat...
ResponEliminaCarme:Sí. Està claríssim que van aper nosaltres amb tots els seus tripijocs.
Elfreelang: Som aquí...