És la sensació de sentir-se perfecte o simplement una seguretat absoluta en tot...l'únic que sé és que passar-se una estona al costat d'una persona tan perfeccionista em cansa molt.
P.D: Equivocar-se no pot ser tan dolent...o si?
P.D2:
Let your soul gravitate...
No es tracta de ser perfecte, que no es pot, però jo odio equivocar-me, això també t'ho he de dir.
ResponEliminaCansa molt als que estem al costat. Xò amb ells? Aquesta necessitat de ser tan perfecte,.... crec que també els cansa. I el pitjor, que no es poden donar un descans.
ResponEliminaLa major imperfecció és creure's perfecte!
ResponEliminaAixò no vol dir que les coses ben fetes siguin el nostre objectiu, però sempre hi pot cabre l'error, faltaria més!
El dia que vaig escriure aquest post acabava de fer un petit viatge amb una persona un pèl orgullosa,massa orgullosa de sí mateixa pel meu gust, però bé tothom és com és i cal acceptar-ho.
ResponEliminaXeXu:Jo també odio equivocar-me i no m'agrada quan els faig. Però de vegades hi ha gent que no s'adonen dels seus errors i sí els dels altres.^-^
rits: Tinc les mateixes sensacions que tu.Buf. Espero no tornar-me igual.
Laura: molt ben encertada. Es tracta de fer-ho el millor possible sense creure-s'ho tan.