diumenge, 28 d’abril del 2013

Un calaix de sastre

Des de l'11 de setembre de l'any passat tinc l'estelada penjada al balcó.
Però el temps no perdona i la pluja, la neu i el sol l'han descolorit.
A casa tinc un calaix de sastre que a partir d'avui té una  nova funció: guardar-me totes les banderes fins que aconseguim la independència.
És un calaix petit i per tant no en pot guardar masses.
Espero que ho aconseguim aviat!

P.D: Ain't got no, I got life.

4 comentaris:

  1. Home desapareguda, ja se't trobava a faltar! Tot el mes sense publicar això sí que era estrany. M'alegro que tornis a estar per aquí. Espero que no guardem les estelades massa temps més, tinc ganes de lluir la senyera, sense estrella, perquè ja no caldrà.

    ResponElimina
  2. La meva estelada tb ha quedat descolorida, però fa molt de goig! Tant de bo aviat les poguem treure dels balcons.

    ResponElimina
  3. per això hi ha molta gent que en té penjada una que és com plastificada així resisteix vent pluja i sol.....

    ResponElimina
  4. XeXu: Puc ser invisible, però sempre estic per aquí hehehe. Espero que no n'hàgim de penjar gaires més.
    Loreto : A veure si t'escolten i ens deixen decidir en pau.^-^Benvinguda per aquí.
    Elfreelang: És la que he penjat ara.^-^ Ja et diré si és resistent.

    ResponElimina