diumenge, 2 de desembre de 2012

L'anonimat

De matinada quan no tinc son acostumo a escoltar la ràdio.
Ahir en un d'aquests programes de rac1 on truquen perquè la tarotista et doni un consell de futur va trucar un company de feina.
El vaig reconèixer perquè hem parlat innumbrables vegades per telèfon.
Sempre m'ha semblat tan segur de sí mateix que no me l'imaginava amb aquesta necessitat de reafirmar el seu futur.

Tot és incert... fins i tot el que ho aparenta més de vegades també ens enganya.

3 comentaris:

  1. En aquest cas no és que enganyi, o almenys no amb mala fe, potser. Només que tots tenim una carcassa que aparenta una cosa, però per dins som tous, alguns més que altres, ja ho has comprovat.

    ResponElimina
  2. Només nosaltres sabem que s'amaga al nostre interior. I a vegades ni tant sols nosaltres.

    ResponElimina
  3. XeXu:Sí i de vegades encara em sorprenc a mi mateixa gent que es veu tan forta...en el fons tots som força iguals.
    Laura:Sí i tant. Encara que ho amaguem molt ens acaben descobrint com som en realitat.

    ^-^Gràcies pels vostres comentaris.

    ResponElimina