dimecres, 12 de desembre del 2012

Joies de paper

La Mila és una dona insatisfeta amb la seva relació matrimonial. El seu marit és gandul i amb poca personalitat, a qui ha de seguir per fer-se càrrec d'una ermita en una muntanya solitària. La profunda insatisfacció que pateix la portarà al desequilibri emocional que intentarà pal·liar a través de les relacions personals que manté amb altres personatges, sobretot amb el Pastor. Reconèixer la seva personalitat li suposarà assumir la pròpia solitud per poder iniciar una altra vida o poder-la  canviar profundament.
Víctor Català
 P.D: Somio en un país fort on tots els partits polítics es posen d'acord en una única causa. M'ha agradat molt la imatge que avui ha donat el nostre país. Units per una causa. La nostra llengua. La nostra cultura.
P.D2 : La novel·la és Solitud.

4 comentaris:

  1. quin drama, no? també son ganes de llegir coses tristes amb els temps que corren!

    ResponElimina
  2. Jo el vaig llegir fa un munt d'anys... potser ja hi hauria de tornar!

    M'agrada el teu somni!

    ResponElimina
  3. pons007:No és trista. És una obra molt moderna per la seva època.
    L'home del sac:Ja em diràs que et sembla.
    Carme:Si totes les decisions les prenessin així si en faria de temps que seríem fora de les Espanyes...

    ResponElimina