
Quin orgull ser catalana!
Em sap greu per totes aquestes feres que ens repliquen perquè mai entendran el sentiment que ens crema per dins. Ens hi acostem, ho noto.
P.D1: Sóc d'un petit país que ahir vam fer història; ahir els hi vam marcar el nou camí cap a la independència.
P.D2: On vas?
ei jo també ho not ens hi anem acostant!
ResponEliminaUna altra cosa no sé, però el sentiment segur que no l'entenen. I justament és el més important.
ResponEliminaSí, Maria, sí!! Jo també ho noto!! :-)))
ResponEliminaEl que vam veure el dia 11 va ser fantàstic, impressionant. El món hauria de mirar no només la manifestació sinó les cares d'alegria i els ulls d'il·lusió de tots els qui érem allí.
ResponEliminaCrec que els catalans hem començat a deixar de ser imbècils, hem deixat d'estar emprenyats i hem començat a mirar el futur amb esperança sabent que passi el que hagi de passar, el tenim a les nostres mans.
encara que no entenguin el sentiment, podrien entendre que volem els nostres calers de tornada, no?
ResponEliminaEL CAMI A ITACA,JA NO CAL QUE SIGA LLARG¡¡¡¡¡
ResponEliminaTotalment d'acord. Aquestes coses són difícils d'entendre si no es senten. Estic totalment d'acord amb tu. Jo també tinc bones vibracions!
ResponEliminaElfreelang: Cada cop estant més agressius.^-^
ResponEliminaXeXu:Per desgràcia hi ha persones que han nascut només per mirar-se el melic i no tenen la capacitat per posar-se en la pell del que no sent el mateix.
Assumpta: Oi que agressius?^^
L'home del sac:Que bé que ho dius. Que bé que sona.:P Quina gran missatge el de la Mònica Terribas.
pons007:Suposo que quan un ho està passant malament i veu que no arriben els diners perquè la gran locomotora(Catalunya) no en té,no crec que es parin a pensar perquè ens queixem.
Oliva:De fet portem tan camí ja fet...Benvingut/da!
Laura: Que bé. Quines bones sensacions.^-^
No em considero una fera pel fet de no ser independentista, ni de manifestar-m'hi en contra. Ho he intentat explicar, perquè depèn d'on vagis sembla que sigui impossible. Tot i així, al barri on visc ningú no parla d'independència sinó d'atur.
ResponEliminahttp://mildimonis.blogspot.com.es/2012/09/padre-nuestro.html
Lluís: És normal, a la llarga cadascú mira per casa seva. A veure si fa un gir tot plegat i la situació laboral de molts pot arribar a canviar. Ah! per cert fera = caverna mediàtica.
ResponEliminaJo la vull!