dijous, 9 d’agost de 2012

Ambicions de joventut



De vegades  em pregunto si s'han complert les meves ambicions de joventut.
Quan ets jove tens tantes ambicions...
I a mesura que et fas gran t'acostumes a tocar de peus a terra. Per què és ho més fàcil?

Em pregunto si continuo tenint ambicions de joventut...

4 comentaris:

  1. Probablement no, però és el que toca. Si de joves no tenim somnis per complir no anem enlloc. Més tard, la vida i les rutines ens les fan oblidar, però com diuen els Amics de les Arts: 'sempre queda un Peter Pan, fotent la guitza dintre nostre, atrinxerat en aquells temps sense preocupacions ni sostre...'.

    ResponElimina
  2. Ben aviat l'ambició serà poder fer un viatge de l'INSERSO.

    ResponElimina
  3. Les ambicions potser les anem posant més a la mà de les nostres possibilitats, però somnis sempre en queden i inclús en neixen que no havíem tingut mai. Anem canviant, només faltaria, i això no és pas dolent...
    Ara potser no deuen ser ambicions de joventut, són unes altres ambicions.
    Parles com si tinguessis una edat que estic segura no tens. La joventut és al cor i a l'esperit, no en el DNI.

    ResponElimina
  4. XeXu:Quina cançó és?
    MARTELL DE REUS:He vist que també els hi cauen les retallades.Déu n'hi do.
    Laura:Una bona reflexió. La tindré present.^-^

    Gràcies a tots pels vostres comentaris.

    ResponElimina